7 de novembre del 2010

El manga japonès i els seus referents clàssics

Hetalia: Axis Powers (ヘタリア, Potències de l´Eix) és un manga que ha estat adaptat a una sèrie d´anime per Hidekazu Himaruya per a la televisió japonesa. La sèrie presenta una reinterpretació de fets històrics i polítics relacionats amb la segona guerra mundial, en la qual alguns països son representats per personatges que a través de les seves relacions personals i amoroses analitzen en clau de ficció les interaccions històriques, polítiques i militars que hi va haver durant aquest conflicte bèl·lic entre alguns dels països que hi van participar (les guerres, al cap i a la fi, són fruit de les relacions humanes, oi?). La comèdia i la ironia apareixen sovint barrejades en la trama argumental per expressar la situació d'aquests països que hi són representats. En molts dels breus capítols de la sèrie trobem referències al món clàssic i a la mitologia quan els personatges que intervenen són Grècia o Itàlia.

Per il·lustrar el que acabeu de llegir visioneu aquest fragment del segon capítol on es poden veure i escoltar algunes referències a la Grècia clàssica. El representant de Grècia, el noi de cabell marró, li explica al de Japó, el de cabell bru, algunes particularitats de la tradició mitològica amb les ruïnes d´un important santuari com a paisatge de fons.

Com anomena el representant de Japó al de Grècia? Per què? A quin déu olímpic es fa referència? Quin va ser el temple més important que se li va dedicar? I l´estàtua? Qui era la seva esposa? Coneixeu el nom d´alguna de les amants d´aquest déu? Com s´ho prenia la deessa? Què en penseu de la frase pel que sembla, els déus grecs són més humans que els humans. I això m´agrada? Hi esteu d´acord? Per què?

Com podeu veure, fins i tot cultures tan diferents a la nostra recullen la tradició clàssica com a font d´inspiració!

Laia Ruiz
4t ESO


15 comentaris:

Ignasi ha dit...

Molt bona entrada! Penso que està molt bé que els de 4t, comencem a fer entrades al Blog, tot hi que encara ens hi estem iniciant!

I com a resposta a les preguntes:
-Diu que és una persona misteriosa, perquè fa coses poc usuals, es posa a dormir en unes runes, sense explicacions ni res.
-Es fa referència a Zeus. El temple més emblemàtic fou l'Olimpeion, o Temple Olímpic de Zeus.L'estatua era la que es trobava en el mateix temple, esculpida o model·lada en marfil; que media uns dotze metres d'alt.
-La seva es posa s'anomena Hera, malhumorada i protectora del matrimoni, de la que ell es va enamorar. Algunes de les seves amants van ser: Europa, Dánae i Leda. Hera, quan passava això, s'enfadava molt, protectora del matrimoni com era.
-Trobo que és una frase molt encertada: molts cops els déus mostren "cares", mostren faccions, sentiments, molt humans, que a vegades no apareixen en els humans.

eulalia ha dit...

SALVE!

La primera entrada d'una alumna de 4rt d'ESO, això ja és un gran pas! haveure si ara tots ens animem i fem el mateix que la Laia, que estaria molt bé!
M'ha agradat molt aquesta entrada, està molt ben feta, i començo a pensar que totes les coses, o bé moltes de les coses cotidiànes en la nostra vida, totes elles pot ser tenen alguna referència del mòn clàssic, i com que és el que nosaltres estudiem, no està malament saber-ho i busca informació sobre ell.

VALE!

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!!!

Felcitats per l'entrada és genial. Comentaré una mica més en profunditat les relacions que va tenier Zeus amb les seves amants:

- El rapte d'Europa: Europa era una noia estimada per Zeus. Aquesta era filla d'Agenor, rei de Fenicia i germana de Cadme, fundador de la ciutat de Tebes. Europa quan estava jugant amb unes amigues a la platja, Zeus l'observava des de l'Olimp i es va enamorar d'ella. Per seduir-la es va transformar en un toro blanc i va baixa de l'Olimp a la platja. Zeus es va deixar tocar i ella va muntar a sobre seu. Aleshores Zeus la va raptar i va trevassar el mar amb ella fins arribar a Creta. De la seva unió van néixer Sarpedon, Radamantis i Minos. Després de la mort de Europa, ella ve rebre honors divins i el toro es va convertir en constelació de Taure.

- El rapte de Ganimedes: Ganimedes era un jove amb una extraordinaria bellesa, príncep de la família real de Troia. Un dia Ganimedes estava pastorant amb el seu remat quan Zeus el va veure i es va enamorar bojament d'ell. El déu es va transformar en una àguila i el va dur a l'Olimp, on el va convertir en coper dels déus. L'àguila va ser convertida en constelació.

- Leda: Zeus amb Leda, reina d'Esparta i esposa de Tindàreu, Zeus va tenir dos fills metamorfosejat en un cigne blanc: Helena i Pòl-lux. De l'altre fruit de la relació amb Tindàreu van néixer dos fills mortals: Clitemnestra i Càstor.

Pau ha dit...

Salvete Omnes !

Estic molt content sabent que una noia de 4t ESO hagi publicat una entrada al vaixell.

Moltes felicitats Laia !!

Vale !

gerard ha dit...

Salvete!!
Estic molt content de aquesta alumne ja que sent una alumne del curs mes petit de llatí hagi fet aquesta entrada sobre un tema important per a ella.
Felicitats Laia
Vale!
PD:Laia es un gran honor trevallar amb tu a les classes de llatí

Anna Ruiz ha dit...

Hola!
La veritat és que a mi tamé m'agrada el manga i m'ha agradat molt trobar-me una entrada com aquesta! :)

Ampliant una mica el que ha dit el jordi, jo parlaré de la genealogia de Zeus:
És el fill més petit de Cronos i Rea. Va ser ell qui va poder salvar-se del seu pare quan anava a ser devorat gràcies a la seva mare.
Cronos, el tità, fill d’Urà i de Rea, encadenà els seus germans Titans, que l’havien ajudat a vèncer el seu pare, de nou i els tancà al Tàrtar, prengué per muller la seva germana Rea i, com que Gea i Úranos li havien profetitzat que seria desposseït del tron per un fill, s'engolia els nadons tan bon punt naixien. S'empassà Hèstia, que naixé en primer lloc, tot seguit Demèter i Hera, després Plutó i Posidó. Rea, irritada per tot això, es retirà cap a Creta quan estava embarassada de Zeus i infantà el déu a la cova de Dicte. El lliurà als Curets i a les nimfes Adrastea i Ida, filles de Melisseu, perquè el criessin. Així doncs, elles nodrien l'infant amb la llet de la cabra Amaltea i els Curets, armats, guardaven la criatura a la cova tot copejant els escuts perquè Cronos no sentís la veu del nen. Rea embolcallà una pedra i l'oferí a Cronos perquè se l'empassés com si fos el nadó tot just nascut.

Xènia ha dit...

Salve!
Jo també trobo interessant que comencem a fer nosaltres algunes entrades al blog, i crec que així ens podem implicar més amb tot aquest tema. I aquesta que a fet la Laia està molt ben feta i és original, encara que a mi el manga no m'agradi, pot estar bé que alguns es basin en aquestes històries que coneixem com la de Zeus, o que les poguem conèixer representades de diferents maneres.
Vale!

Aina ha dit...

Salve!
Trobo molt interessant això del manga, no agües dit mai que tingues alguna relació amb el món clàssic. Me’n alegro molt de que perfi i agui alguna entrada de quart per que es un gran pas. Ara ens toca als demes publicar-ne alguna.
Felicitats Laia!
Vale!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Moltes felicitats Laia, t'animo a seguir comentant entrades tan interessants! Aprendre coses així sempre és molt profitós, i més si són ta curioses!

La dona de Zeus és Hera, deessa protectora del matrimoni. Es mostrava altiva, malhumorada, orgullosa i competitiva, no suportava que ningú la superés en qualsevol de les seves qualitats ( sinó mireu el mite del judici de Paris). Odiava fermament el fet que el seu marit mantingués relacions amb altres dones i, davant la impossibilitat de retreure-li al seu marit, ( recordeu que Zeus és el sobirà de tots els mortals i divinitats) bolcava tot el seu odi en les amant i fills il•legítims que aquest tenia tot fent-los la vida impossible. Un exemple n’és Heràcles! Se la representa molt cruel i venjativa però aquest caràcter és degut a la frustració que sent al veure que no pot fer canviar el seu marit, enamoradís com és, i al no poder fer-li el salt, protectora del matrimoni com és ella. Quina coincidència més estranya que la deessa protectora del matrimoni sigui aquella que no gaudeix precisament d'un dels més avinguts, no trobeu? I és que Hera i Zeus discutien contínuament! Amb ell va tenir com a fills Ares, déu de la guerra, Hesfest, déu del foc i dels ferrers ( segons una altre versió va ser solament fill d’Hera), Ilitia, deessa dels parts, i Hebe, la juventut. Un altre aspecte que treia de polleguera a Hera era que Zeus sempre va preferir la seva filla Atena ( nascuda del seu cap) que la resta del seus fills amb ella.

Vale!

Eulàlia ha dit...

Felicitats per l'entrada, està molt bé que busquem en les coses que ens agraden, aquesta part, potser buscant i aprenent coses acabarem entenent millor el que passa al nostre voltant, trobo que fer una entrada relacionada amb el Japó i el el món clàssic està molt bé, Laia, crec que són dues coses que t'interessen, i per tant saps de que parles.

Les preguntes
-Li diu que és un home misteriós.
-Perquè es posa a dormir en un lloc important per ell, unes ruïnes.
-Es fa referència a Zeus.
-ÉS un temple que s'anomena el temple de Zeus Olímpic o també se l'anomena Olimpièon.
-L'estatua, és una estàtua que va esculpir Fídies el segle V abans de crist.
-La seva esposa era Hera, també era la seva germana.
-Una de les seves amants era Leda.
-La deessa era molt envejosa i gelosa, s'ho prenia malament.
-Jo crec que aquesta frase té raó, perquè si els déus no fossin tant humans nosaltres no en faríem tant cas, en part ens agrada la mitologia, perquè està molt a prop nostre tot el que diu.

Valete!

Lah''heLena ha dit...

buenasS!

Una entrada curiosa ja que és mig japonesa que diguem jaaj.

Doncs està clar que parla de Zeus el governan número 1 de la Terra i la seva esposa és Hera.
Pel que fa a les paraules que diu és de lògica perquè com hem vist amb moltes històries de la mitològia els dèus són abariciosos, mentider, honestos, bons, esquerps i tots els adjectius que puguís trobar en un humà, això fa que ens poguem identificar amb ells i relacionar-nos.

Felicitats per l' entrada!!

déu,

Marc Palau ha dit...

Salvete!
Tots estem molt contents de que algú de 4t d'ESO ja hagi publicat una entrada i ademés la qual és molt interessant.
Espero que no sigui la última i a seguir treballant!
Felicitats Laia!

Vale!

Luke Phoenix ha dit...

Hola hola!
Realment no m'ha sorprés que la Laia faci aquesta entrada, si la feia algú havia de ser ella!! he trobat curiosa la sèrie, ja que no la coneixia, però si que sé d'altres mangues i animes que tenen referències al món clàssic com, per exemple, Saint Seiya en la qual cada personatge representa un signe del zodíac, i també tenen lloc el déus olímpics. I la seria Ulises 31 que, com no, està basada en l'odissea d'Homer... I moltes altres! si és que els japonesos se les saben totes! :D

Martí ha dit...

Salvete!

M'ha sorprès que algu de 4rt d'Eso ja hagi fet una aportació considerable el blog, felicitar-la i animar a tots els seus companys a fer-ho també. Moltes felicitats!
M'agradat molt veure com cultures tan diferents també tenen una relació amb les clàssiques, la veritat és que no en tenia ni la remota idea, gràcies per la informació.

Valete!

Clara ha dit...

HOla!
Felicitats per l'entrada! A mi també m'agrada el manga i l'he trobada molt curiosa! ÉS veritat que els japonesos utilitzen molt la clau mitològica.

De fet, no crec que sigui d'estranyar que Zeus i Hera es portéssin tant malament, perquè es tractava d'un matrimoni de pura conveniència.
Abans d'Hera, Zeus va tenir dues altres esposes, totes amb l'objectiu de consolidar el seu poder.

Metis va ser la primera. Ell tenia el do de la metamorfosis i després de casar-s'hi li va demanar que es convertís en gota i se la va empasar. Així va aconseguir la capacitat de metamorfosejar-se, l'astucia i la prudència. Metis, però, estava embarassada, i al cap d'un temps, Zeus va parir Atena pel cap.

Temis va ser la segona. Era la dea de la justícia i les lleis. D'ella en va treure aquests atributs.

Finalment es va casar amb Hera, orgullosa com cap altre, i així Zeus va adquirir tots els atributs necessaris per un governant.

Què en penseu dels matrimonis de conveniència?


Valete!

Clara