24 octubre de 2010

Referents clàssics a Els Simpson

A una reeixida sèrie televisiva d´animació, que de ben segur tots coneixeu, Els Simpson, hi podem trobar la presència de referències al món clàssic en alguns dels seus capítols. Sense anar més lluny, el nom d´un dels protagonistes absoluts de la sèrie, l´encantadorament estúpid pare de família, és Homer, l´homònim del poeta al qual li són atribuïdes dues obres tan importants com són la Ilíada i l´Odissea. Un segon membre d´aquesta singular família, la germana intel·lectual i reaccionària d´en Bart, la Lisa Simpson, també deixa caure de tant en tant frases i sentències relacionades amb el món grecoromà.
Un dels capítols més coneguts i clarament inspirats en el que us comentava abans és l´intitulat Històries del domini públic, que recrea, entre altres, l´odissea homèrica durant els vuit primers minuts protagonitzada pel nostre estimat heroi Homer Ulisses.
Un altre exemple el trobem a l´episodi de la sisena temporada que porta per títol El llimoner de Troia, basat en part en la llegenda que tots coneixem sobre la guerra entre grecs i troians. L´estratègia que utilitzen els habitants de Springfield per tal de recuperar el llimoner sagrat (i fundacional) de la seva ciutat, el qual ha estat robat pels malvats nens de la rival Shelbyville, és semblant a la de l´engany del cavall de fusta inspirat per la deessa Atena a Odisseu al final del mític conflicte. Altres referents clàssics els trobem al capítol titulat L´odissea de Homer i també al de L´última temptació de Homer, en el moment en què tot just arriba una nova treballadora a la central nuclear on ell treballa i aquest, només veure-la, se la imagina sorgint de les aigües de Citera tal i com la va pintar per a la posteritat l´artista del Renaixement Sandro Botticelli. Un referent més: en un dels capítols hi apareix un cotxe la marca del qual és Persèfone, com el de reina de l´Inframón raptada per Hades, déu dels inferns.

Hi ha algú que encara dubti que el món clàssic és tot un referent per a la Televisió, ja sigui en campanyes publicitàries, programes o sèries de reconegut prestigi com Els Simpson?

Què opineu vosaltres? Us agraden Els Simpson? Coneixeu alguna altra sèrie o programa que porti per títol algun nom relacionat amb el món clàssic? Qui ens pot explicar amb pèls i senyals els arguments de la Ilíada i l´Odissea? Hi veieu alguna relació entre el nom de la marca de l´automòbil i el de la divinitat infernal?

Esther Soria
2n Batxillerat


18 comentaris:

santi ha dit...

Unes observacions molt acurades; magnífic treball, Esther!
Salut.

esther ha dit...

Hola!

Moltes gràcies Santi, m'ha fet molta il·lusió veure el teu comentari i per mi és un honor veure com altres escoles valoren el nostre treball.
Plurimas gratias!

MOltes gràcies a tu també Jordi per publicar l'entrada, ha quedat molt bé :D

Vale!

Clàudia ha dit...

Hola :)
M’agrada molt aquesta entrada, és un clar exemple de que la cultura grecoromana segueix entre nosaltres. Els simpsons és un serie que m’ancanta, he vist la majoria d’aquests capítols i la veritat és que he après moltes coses.
Jo no conec cap serie que porti per títol un nom relacionat amb el mon clàssic, però el final d’una de les meves series preferides, Lost (perdidos) està relacionat amb Romul i Rem.
La Ilíada és un poema èpic grec atribuït a Homer (segle VIII aC). L'obra, dividida en 24 cants, narra una part de la Guerra de Troia, concretament 51 dies del setge a la ciutat de Troia (Ílion) per part de les trope gregues comandades per Agamèmnon a la recerca d'Helena, la muller del seu germà Menelau raptada per Paris, fill dePríam, el rei de Troia.
Tant l'Ilíada com l'Odissea foren considerades per els grecs de l'època clàssica, com per a generacions posteriors, com les composicions més importants en la literatura de l'Antiga Grècia sent emprades com a fonaments de la pedagogia grega.

Yasmin ha dit...

Hola a tots!
M'ha agradat molt aquesta entrada:)

M'encanten els Simpsons, els veig des de que era petita.
L'altre dia vaig veure el capítol del llimoner de Troia, em va recordar molt a la llegenda del cavall de Troia.
Trobo que fan molt bé els productors recordant les llegendes dels nostres clàssics, és una forma de no perdre la cultura dels nostres referents i de ensenyar a les futures generacions el que van fer els antics.

Jo conec una sèrie que és diu La Via Augusta que la fan o la feien a tv3 i el títol i la sèrie estan relacionats amb el món romà.
El protagonista és l'emperador Cèsar August, el creador de la Pax Romana, que va acabar amb la república. Aquesta sèrie ens ensenya la vida dels Romans i la dels ibers.

La Via Augusta era el camí del principal eix de comunicació que conectava Roma amb la Hispània Mediterrània.

Sobre la ilíada he trobat més o menys el que ha dit la Clàudia, que és un poema grec atribuït a Homer (poeta que va viure a la regió de Jonia) i que es dividia en 24 cants.
Narra la història de la Guerra de Troia i era una de les obres considerades més importants de l'antiga Grècia i la utilitzaven per l'ensenyament.
També he trobat els primers versos de la Ilíada:
IΛΙAΣ
Μῆνιν ἄειδε, θεὰ, Πηληιάδεω Ἀχιλῆοςοὐλομένην, ἣ μυρί’ Ἀχαιοῖς ἄλγε’ ἔθηκε,πολλὰς δ’ ἰφθίμους ψυχὰς Ἄϊδι προΐαψενἡρώων, αὐτοὺς δὲ ἑλώρια τεῦχε κύνεσσινοἰωνοῖσί τε πᾶσι· Διὸς δ’ ἐτελείετο βουλή

Vale!

meritxell ha dit...

Hola! m'ha agradat molt aquesta entrada, és molt original!

Al meu gust crec que els capitols dels Simpsons, són divertits sobretot algunes frases mítiques que tenen cada personatge, les cares que fiquen, les actituds... en general és molt divertida.
Estic d'acord amb el que diu la meva companya Yasmin en que els productors reflexin espectes de la cultura romana o/i grega en les séries de televisió.

Vale!

Carlotah. ha dit...

Felicitats Esther,has fet una entrada molt interessant!

La veritat és que a mi els Simpson m'agraden bastant i penso que d'aquests dibuixos animats s'en pot extreure moltissim!Tant,que inclús el meu treball de recerca està ambientat en aquesta serie.La veritat és que si que es cert que hi ha molts capitols en els que es fa referència a la mitologia grega i es molt interessant.


VALETE!

anna-rn ha dit...

Hola!

Esther quina entrada més original! Cada dia trobem entre tots més relacions amb la nostra vida qüotidiana i el món clàssic.
No veig els simpson cada dia per falta de temps però, si que m'agraden, i quan puc els veig.

Aqui deixo l'argument de la Odissea:

El poema homèric de l'Odissea té una organització interna força més complicada que la de la Ilíada: mentre que l'argument de la Ilíada és lineal, l'Odissea presenta la narració en diverses trames. El protagonista és Odisseu (Ulisses), que, després de lluitar a Troia, pateix moltes vicissituds abans de tornar a la seva pàtria.

-Cants I-IV: donen a conèixer els efectes que els vint anys d'absència d'Odisseu tenen a la seva illa, Ítaca. El casal d'Odisseu està ocupat per un grup de nobles itaquesos que s'hi han instal·lat i que en consumeixen els queviures en banquets continus, tot esperant que Penèlope, la muller d'Odisseu, es decideixi a casar-se amb algun d'ells. El fill d'Odisseu, Telèmac, exhortat per Atena, surt a buscar notícies del seu pare.

-Cants IV-VIII: Odisseu, retingut durant set anys a l'illa de la nimfa Calipso, és deixat lliure per ordre de Zeus i se'n va amb una balsa. Però naufraga i arriba a les costes dels feacis, on el troba la princesa Nausica. El seu pare, el rei Alcínous, l'acull al seu palau.

-Cants IX-XII: Odisseu narra a la cort d'Alcínous les seves desventures des que va partir de Troia. Entre altres explica com es van escapar del ciclop Polifem, que els havia tancat a la seva cova, deixant-lo cec del seu únic ull. Això, però, provoca la ira de Posidó, el pare del ciclop, que no permetrà tornar l'heroi a Ítaca més que sense els seus homes i al cap de deu anys. En el camí escaparà dels encanteris de la màgica Circe, baixarà als inferns i defugirà l'encís de les sirenes fins a arribar a l'illa de Calipso.

-Cants XIII-XXIV: l'acció es concentra a Ítaca. Allà Odisseu és deixat pels feacis i allà, més endavant, Telèmac retorna del seu viatge. Per no ser reconegut, Odisseu és convertit en captaire per Atena i així arriba al seu casal, on és maltractat pels pretendents. Penèlope, rendint-se, proposa llavors una prova per escollir un nou marit: es casarà amb aquell que aconsegueixi tensar l'arc d'Odisseu i travessar amb una fletxa una sèrie d'anelles de destral. Cap dels pretendents hi reïx, però, en canvi, Odisseu sí que ho aconsegueix. Tot seguit es dóna a conèixer i, amb l'ajut de Telèmac, mata tots els pretendents.

Anna Ruiz de la fuente Núñez.

Geanna ha dit...

Wow! Sempre havia pensat en els referents clàssics de los simpsons, però l'Esther és més ràpida (típica frase de western, jaja) he d'afegir que en aquesta sèrie no és extrany trobar tants referents clàssics ja que n'hi ha mil i un referents a llibres, actors, i pel·lcules... Inclús passatges bíblics!

En quant a les sèries amb nom clàssic... Podríem parlar de la nova sèrie d'Antena 3, Hispania, que tracta de la conquesta dels romans a la península. Tal i com a dir la Clàudia "Lost" està plena de referents a clàssics, i no sé si ho recordeu, però a un capítol de les tres bessones anaven al mite del fil d'Ariadna i ajudaven a Teseu, jiji!!
I per acabar comentar que a la sèrie "True Blood" hi ha una temporada on la protagonista és una mènade :)

anna ha dit...

Hola!
Els Simpsons ofereixen moltes vegades frases i escenes clàssiques,penso que és una cosa realment postivia, ja que quan miro la tele tinc la sensació d'estar perdent el temps i generalment aquestes sèries, no és que siguin molt productives, en canvi quan veig aquestes coses aprenc o si més no m'adono de totes les coses que hem après... i també penso: les persones que no haguin estudiat mai el món clàssic o. per exemple, nens petits què deuen interpretar? com entenen el que veuen?

La veritat tenim sort no creieu? El món és ple de referents clàssics, botigues, anuncis, sèries, noms de productes,de perones...
com pot ser doncs, que hi hagi gent que digui que les clàssiques no serveixen per res i que s'estan perdent?

Fins demà!
Anna!

Francesc ha dit...

Bones,

Jo personalment miro poc els Simpson, ho fan a una hora que no tinc televisió. És cert que hi ha molts referents clàssics a la televisió. Per exemple el programa Àgora de TVC, que porta aquest nom per que fan una tertúlia, debaten sobre temes d'actualitat, política, societat, com es feia a les antigues àgores gregues.

Fins aviat !!!

Marc ha dit...

Hola a tots!

Jo sí que miro els Simpson, és un programa de dibuixos però el qual et fa riure molt i és molt encertat!
Està clar que el món classic serveix sovint a la Televisió com a font d'inspiració ja que hi han moltes històries, imatges... que es poden aplicar als programes o series de televisió ja que dona molt joc perquè pots fer copies d'aquestes escenes, pots agafar imatges per fer-les servir amb altres coses...

Vale!

xenia ha dit...

Hola!
Aquesta entrada m'ha cridat l'atenció i la trobo interesant.
A mi m'agraden molt els Simpson, i els miro quasi cada migdia, perquè els trobo molt divertits i entretinguts, i encara que molts cops es repeteixen els capítols, mai m'hen he cansat, també he vist el capítol del llimoner de Troya i em va recordar a la llegenda de Troya.

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Felicitats per l’entrada Esther! Abans solia mirar més freqüentment els Simpson, ara, solament ho faig quan tinc temps però trobo que és una sèrie molt encertada i divertida! Sempre és pot aprendre una miqueta més i els Simpson en són un clar exemple; encara que de forma subtil i a vegades imperceptible, transmet curiositats o aspectes de la cultura o la societat que potser un mai abans s'havia plantejat!
He estat donant moltes voltes al perquè de posar el nom de Persèfone a un automòbil. No hi he trobat cap explicació relacionada estrictament amb la deessa. Podria ser que estigués relacionat amb el fet de pertànyer a l 'infern i, per tant, un cotxe amb el seu nom adquiriria potser les característiques del carruatge d'Hades com la rapidesa, la seva ferotgia... no ho sé, són vagues hipòtesis! Si algú ho esbrina que ho comenti que m'interessa molt!

Vale!

Maria ha dit...

Esther enhorabona per l'entrada! L'he trobat molt curiosa i m'has fet recordar que els Simpsons a més de ser molt divertits també tenen un rerefons i moltes referències clàssiques.
Estic d'acord amb el comentari que ha fet l'Anna, doncs el món està ple de referents clàssics i hi ha moltíssima gent que ni ho sap.

Per cert, abans crec que era al canal+ que feien una sèrie anomenada ROMA. Jo no le vista mai però sé que al meu germà li agradava molt i que és molt recomanable.
Fins demà!!

Sanja ha dit...

Hola!

Gran entrada esther!
Ostres, tu, no pensava que els simpsons tinguéssin tants capítols basat en mites clàssics.
En la nostra infància trobem exemples clars, en les pel·lícules de Disney: Hèrcules, Plutó, etc.
Ah! i us enrecodeu quan l'any passat vam parlar que en la blancaneus apareixia Eris fent de reina?

Vale!

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!!!

Felicitats Esther per l'entrada m'ha agradat molt, ha sigut molt entretiguda de llegir. Abans veia els Simpsons més sovint, però ara amb el bachillerat és una mica més difícil, però els dissabtes i diumenges no me'ls treu ningú. Jo crec que gràcies als simpsons pot conèixer històries mitològiques que potser molta gent en la seva vida no l'havia sentit i també va bé, perquè així els nens petits que veuen la sèrie ja es van quedant amb una mica d'informació dels fantàstics espisodis que hi havia a Grècia i Roma. El capítol que més recordo és quan Homer fa d'Ulisses, perquè et transemten l'obra però amb un humor fantàstic.
Segons em van dir a la BBC van fer una sèrie anomenada "La antigua Roma" me l'han recomenat i ja està en venta en DVD, qui volgui que s'animi.

laa.neuus ha dit...

Hola!


Felicitats per l'entrada Esther, em sembla un gran treball.

Jo casi mai veig els Simpsons, encara que em toca veure'ls quan estic amb el meu germà al migdia, és veritat que fa referència a mites però també fan referència a molts altres temes, no és una simple sèrie, té un gran rerefons.


Adéu:)

Alfons ha dit...

Hola!
Un professor de la meva antiga escola deia que es millor veure els Simpsons que llegir segons quins llibres.Ho dic perque els Simpson són un sàtira molt bona de la societat de la que podem apendre i extreure moltes coses.
No cal dir que les parodies que fan tan de contes populars com de mites clàssics son genials... una veritable lliçó de història, moltes vegades,que no ens adonem:per exemple, quantes vegades hem dit,''aaa, com en aquell capitol dels Simpsons...'' En la meva opinio, veur els Simpsons sempre va be per coneixer més la societat i gràcies als referents , conéixer més la història.

Vale!