12 octubre de 2010

Les termes romanes de Bath

[Arxiu: Júlia Vallespir]

Les termes romanes, anomenades thermae en llatí (del grec θερμóς, ή, óν -calent, càlid-), eren edificis públics la funció dels quals anava molt més enllà de la d’uns simples banys: eren complexos sanitaris, lúdics i esportius a més d´un punt de trobada obligat per a tot aquell que hi entrava. En els seus orígens, però, van ser creades com una zona on tot aquell que no es pogués permetre un bany a casa seva hi pogués anar gratuïtament. Amb el temps, però, al fer-se cada cop més importants i al millorar-ne les seves instal·lacions, hi van acabar assistint totes les classes socials, des de les més riques a les més modestes i, fins i tot alguna vegada, el mateix emperador.
A les termes, el ciutadà romà podia gaudir de piscines fredes (frigidaria), calentes (caldaria) i tèbies (tepidaria), banys de vapor, massatges amb essències i substàncies especials, tot tipus de tractaments medicinals, activitats esportives i moments de lectura entre d’altres. Per tant, era un espai dedicat a la relaxació i al culte al cos. Ara bé, un cop a dins segons quines activitats no estaven a l’abast de tothom, només els privilegiats podien fer ús de tots aquells serveis que requeríssin un esclau com, per exemple, els massatges (unctoria).
Pel que fa a les dones, tenien permesa l’entrada als banys però solament a una zona exclusiva per a elles o, si el complex no ho permetia per falta d’espai, acudien en horaris separats, normalment les dones de bon matí i els homes cap al vespre.
Les termes eren envoltades normalment per jardins i complexos urbanístics com biblioteques i gimnasos per fer més agradable l’estada. Tant a dins com a fora, s’hi podia trobar tota mena de gent, des de venedors de perfums, tovalloles, sandàlies o menjars a vidents, pensadors o artistes oferint al públic els seus serveis. Progressivament, amb els anys, les termes es van anar tornant més famoses i més visitades i en segons quines arribaven a assistir diàriament 3.000 persones, fet que requeria una gran quantitat de personal per garantir el seu bon funcionament.

Aquest estiu vaig tenir l’oportunitat de visitar la població anglesa de Bath, situada al sud del país, on van ser construïdes en l’antiga vil·la romana d’Aquae Sulis, conquerida l’any 43 aC aprofitant la deu d’aigua, unes de les termes més ben conservades dedicades a la deessa Minerva. En elles, a més de l’antiga estructura de canalització de l’aigua i de les restes de les múltiples piscines, s’hi poden veure les restes del temple dedicat a la deessa dels ulls d’òliba. Les termes de Bath van ser un dels escenaris més esplendorosos dels territoris romans i, ara encara, són un reclam turístic per a tot aquell disposat a deixar-se meravellar pels seus encants.

I vosaltres, coneixeu altres termes romanes prop de casa nostra? Algú sabria dir quines parts formaven una terma romana i quin era el recorregut termal habitual? Creieu que hi ha alguna relació entre el nom de Bath i les seves esplèndides restes romanes?

Júlia Vallespir
2n Batxillerat


13 comentaris:

esther ha dit...

Hola!!

Felicitats Júlia! És una entrada molt interessant i completa.

He buscat una mica d'informació sobre el recorregut termal habitual. Aquest s'iniciava al caldari, desprès els usuaris permetien l'obertura dels porus de la pell en les piscinae, permetent la sortida de la suor. A continuació, i després d'haver retirat l'excés en un labrum, s'untava la pell amb olis (unguenta) en una sala coneguda com "elaeothaesinus". Finalment, el procés acabava amb la seva retirada mitjançant els anomenats strigulum (estrígils), uns estris que rascaven la pell per a retirar els olis, en el destrictarium. Després de la zona d'aigües calentes, el recorregut passava pel tepidari, on els porus es tancaven per acció de l'aigua tèbia. El procés d'higiene finalitzava en el frigidari, la zona d'aigües fredes.

Per últim comentar que el nom de Bath és possible que vingui de la paraula anglesa "bathroom" que significa lavabo. Donat que les restes fan referència a les termes, un lloc on la gent hi anava a rentar-se (entre altres funcions) podem veure la relació amb la paraula bathroom.

Vale!!

oriol ha dit...

Hola!!

He buscat una mica d'informació sobre les parts d'una terma romana, aquí us la deixo:


Palestra:Pati central on s'hi podien practicar exercics físics.

Tabernae: Tendes on s'hi venia menjar i begudes.

Caldarium: Era l'habitació més lluminosa i decorada, on hi havia piscines d'aigua calenta.

Frigadrium: Sala destinada a les termes d'aigua freda. En les grans termes era descoberta i a vegades s'hi incluia una piscina on s'hi podia nedar.

Tepidarium: Era l'habitació d'aigua freda que preparava el banyista pel caldarium.

Laconicum: Banys de vapor.

Oriol T.

Laura Guillén ha dit...

Hola!
Mireu, buscant una mica he trobat unes termes romanes aquí al costat, les termes de Sant Boi.
Es van contruïr entre el segle II i el III d.C, però tot i axí, la part baixa de l'edifici està molt ben conservada.
Adéu!

Clàudia ha dit...

No sabia exactament quin era el funcionament de les termes romanes, però m’han recordat molt als banys turcs, aquest estiu hi vaig estar i el funcionament es quasi el mateix. També fan separar les dones dels homes i a vegades hi han d’anar en horaris diferents.
He trobat molt bona aquesta entrada, felicitats Júlia :)

Francesc ha dit...

Hola companys,

Primer de tot felicitats per l'entrada. En segon lloc dir que aquest estiu passat, vaig anar a Caldea (Andorra). Allà vaig poder gaudir de 2 hores envoltat d'aigua i fent un recorregut per diferents banys termals. En aquest balneari, hi ha una part de termes romanes (en funcionament). És molt curiós. Hi han 3 piscines. Una és d'aigua freda (aproximadament 15º), l'altra d'aigua molt calenta (aproximadament 50º) i una de tèbia (aproximadament 38º). Has de passar d'una piscina a l'altra i romandre allà uns minuts. El contrast és brutal. Aquest canvi de temperatures és molt bo per la circulació.

Vinga companys,
fins aviat !!!

Francesc

Guillem Fargas ha dit...

Buscant, també he trobat unes altres termes romanes: les de caldes de Montbui.

Va ser el municipi amb el primer complex d'aigues termals de Catalunya i també és el lloc de la Península Ibèrica en que es conserva millor una construcció d'aquesta mena.
Es va contruir cap al segle II a.C. i el nom del poble (Caldes) prové de la creació d'aquestes termes. Durant l'època romana Caldes s'anomenava Aquae Caldae i d'aquí el nom.
La seva utilitat era principalment medicinal, i venia gent de tota la Hispània romana per guarir-se en aquests termes.

Actualment el que es conserva millor és el caldàrium (piscina de dotze metres amb cinc graona en forma de graderia)que encara conserva les entrades i sortides d'aigua originals.

Així que si les primeres termes de Catalunya voleu visitar, cap a Caldes de Montbui heu d'anar!

Vale!

meritxell ha dit...

Intentaré contestar a la pregunta que has fet de quines parts formàven una terma romana.
Les termes eres grans construccións destinades al públic. Estaven distribuides amb picines calentes, (caldarium però eren les mes petites. Les picines templades (tepidarium) i per últim les picines mes grans dins del conjunt termal, les fredes (frigidarium). També hi havia vestuaris (apodyterium).

Espera haver respós la teva pregunta.

Vale!

Marc ha dit...

Es interteressant aquesta entrada , els romans i grecs teniem moltes coses en comú amb nosaltres a la actualitat, vui referirme a la forma de passar el temps i fer oci , i aixo es una activitat que encara dura .
Com a anècdota us faig saver que a badalona hiha un carrer anomenat de "les termes romanes ".

vale!

marc

Martí ha dit...

Salvete!!

En primer lloc felicitar la Júlia per aportar-nos aquesta esplèndida informació, gràcies!
Seguidament m'agradaria dir que quan les termes eren gratuïtes era un reclam molt més potent i públic, crec que actualment també hauria de ser així ja que la famosa crisi fa que molta gent no hi pugui anar i segurament sé li donaria molta més importància i tindria molt reclam, això si, què fos subbencionat per l'estat.
He buscat una mica d'informació i he trobat que ha Sant Boi de Llobregat, concretament a l'Avinguda Maria Girona trobem unes termes romanes d'exposició, també en trobem a Baetulo(Badalona), situades el subsòl del Museu de Badalona i antigament també a totes les poblacions que s'anomenan caldes, tenien unes termes romanes. Les parts d'una terme romana he trobat exactament el mateix que l'Oriol, però he intentat buscar una mica d'informació sobre Bath, que és una ciutat del sud-oest d'Anglaterra, al comtat de Somerset, coneguda pels seus balnearis termals. Els primers documents històrics en relació amb la ciutat daten d'època romana i fan referència a les seves deus. El primer temple aixecat a les aigües termals va ser construït pels celtes. Des de l'època isabelina fins a l'època georgiana, va ser un complex termal per als rics. Per aquest motiu, la ciutat té nombrosos exemples d'arquitectura georgiana, amb el significatiu Royal Crescent. La ciutat té una població d'uns 90.000 habitants i és Patrimoni de la Humanitat.

Valete omnes!!

Júlia Vallespir ha dit...

Moltes gràcies per tot!

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!!!

He buscat informació d'una terma situada a Espanya, la de Cartagena.

Els materials trobats en les excavacions de les termes abasten des del sI d. C. fins al s.VII.
L'edifici termal sembla que va estar en ús fins al s. IV dC, patint reformes en el s.III coincidint amb l'època en què Carthago Nova és constituïda com a capital de la Província Romana Carthaginensis.
Al segle V d. C. va ser reutilitzat i per a la seva reconstrucció es van emprar materials procedents d'altres edificis públics d'època augustea, igual que passa amb altres construccions d'aquest mateix període a Cartagena, com el mercat construït sobre el teatre romà amb materials procedents del mateix. L'edifici s'abandona finalment en el s.VI d. C.
Per tant, està documentat l'ús de l'edifici, encara que no sempre com a zona termal, durant tot l'Alt i el Baix Imperi, i l'antiguitat tardana fins al s.VI, havent-se fins i tot trobat monedes del regne vàndal.
En les excavacions ha aparegut gran quantitat de restes ceràmiques amb un ampli espectre cronològic, així com gran nombre d'elements de marbre reutilitzats i procedents de construccions anteriors.
En les excavacions de 2008 s'ha descobert una gran cornucòpia en marbre blanc, que segurament formava part de l'estàtua d'alguna deïtat.

anna-rn ha dit...

Hola!
Júla aquesta és una entrada molt interessant, aprendre noves coses sempre va bé i més si ens les expliquen els companys!

A Catalunya les termes romanes més conegudes són: els de Baetulo, les de Caldes de Montbui i les que hi ha a Sant Boi de Llobregat.

Em centraré en explicar una mica les Caldes de Montbui:
La vila de Caldes fou, en època romana, una estació termal fundada sobre les deus d'aigua calenta que hi brollen. La funció primordial d'aquest conjunt era curar els nombrosos malalts que arribaven a l'indret des de diferents punts de la Hispània romana. L'edifici que es contempla a la Plaça de la Font del Lleó, és només una petita part del gran conjunt termal que hi havia en temps dels romans. Aquest complex s'estenia, com a mínim, per l'Antic Hospital, gran part dels balnearis Rius i Broquetas i l'actual plaça de la Font del Lleó. A dia d'avui ja s'han localitzat quinze àmbits d'aquest conjunt termal romà.

Actualment a les Termes Romanes hi podem veure, per una banda, una piscina rectangular d'uns dotze metres de costat llarg, amb cinc graons en forma de graderia, que encara conserva les entrades i sortides d'aigua originals. Es tractava d'un caldarium (piscina d'aigua calenta). I per altra banda, dues petites piscines en forma d'exedres semicirculars que probablement s'usarien per fer banys individuals de diversa natura.

Lah''heLena ha dit...

buenas,

Jo fa uns 5 o 6 anys vaig anar a unes termes romanes de Badalona. I més que res em picar molt la curiositat el mosaic de les rajoles ja que hi havia dibuixades esvàstiques i no vaig entendre el per què.
Quan vaig arribar a casa em vaig informar i vaig descobrir que la idiologia del nazisme havia utilitzat molts dels símbols romans.

déu,