31 d’agost de 2010

La llegenda de la legió perduda

El passat divendres 20 d´agost es va estrenar a la cartellera cinematogràfica la pel·lícula Centurión, del director britànic Neil Marshall. Vaig anar a l´estrena i més enllà de l´argument i els tòpics que condimenten la història, hi ha dos aspectes que sí m´agradaria comentar.

En primer lloc, confirmar l´interès que torna a despertar el cinema històric ambientat en el món clàssic. Des de tota una perla com Gladiator (2000), passant per la Troia d´Aquil·les-Pitt (2004) o la reflexiva Ágora d´Amenábar per citar-ne unes quantes, les pel·lícules i les sèries de televisió -com l´excel·lent i premiada Roma o la propera Hispània, sense oblidar productes més qüestionables com La Via Augusta a casa nostra- han anat poblant el mercat audiovisual durant aquesta dècada sense deixar indiferents els espectadors d´arreu del món. Per què el pèplum o cinema de grecs i romans de tota la vida torna a interessar? Potser la recreació d´una altra època estimula la fugida d´un món que se´ns esgota –i sovint ens esgota-? Hem de centrar l´interès en l´acció, en les gestes, en l´èpica dels seus protagonistes com un reflex dels valors humans que hauríem de potenciar i conrear o com una reacció a les injustícies que ens envolten? Són vàlides les històries i les paraules que embolcallen els personatges des d´una vessant educativa? Podem esdevenir millors persones si interioritzem la virtus d´un general com Màxim Dècim Meridi, escoltem les sàvies paraules del rei Príam o de la filòsofa Hipàtia d´Alexandria o intentem traduir en clau moderna els vells –i universals- mecanismes del poder polític i econòmic que van transformar una república en imperi? Tot són preguntes però intueixo certes respostes. Entre tots les hauríem d´anar argumentant, si us sembla.
En segon lloc, una història. De nou la llegenda de la legió perduda. Un dels episodis més enigmàtics de la història de Roma que poden il·lustrar significativament el silenci que els governants de totes les èpoques (en aquest cas el governador de Britànnia Gneu Juli Agrícola, tant se val el nom) donen com a resposta davant el fracàs d´una política absurda i desnortada. La Legio IX Hispana (o VIIII, com apareix en els epígrafs), creada per Pompeu i comandada sota les ordres de Cèsar, Octavi-August, Tiberi, Claudi, Adrià o Marc Aureli, va acabar “desapareixent” de les llistes oficials d´efectius militars desplegats arreu de l´imperi. L´acció, situada a la frontera entre l´Imperi romà i Britànnia l´any 117 dC, ens explica els últims dies d´aquesta llegendària legió anihilada pels pictes, poble guerrer del nord d´Anglaterra antecessor dels actuals escocesos (sempre durs de pelar, pel que es veu). Tot i que l´arqueologia s´ha encarregat de desmentir la desaparició de la legió a Britànnia a partir de les restes trobades de diverses inscripcions que testimonien el seu trasllat a Noviomagus (actual Nimega, Holanda), el cert és que cal recordar que els historiadors i cronistes romans eren molt reservats a l'hora de registrar en els seus escrits les legions que havien estat deshonrades pel fet que el record de la seva memòria hagués estat prohibit pels polítics de torn. Igualment passava amb aquelles que havien estat anihilades en el camp de batalla (la desfeta dels boscos de Teutoburg l´any 9 dC va ser un dels cops més acusats per August durant la seva vida). Sovint aquests fets eren silenciats per qüestió de moral pública i per assegurar l'estabilitat política de l´imperi. En aquest sentit el final de Centurió em sembla un dels moments més interessants per reflexionar sobre els entrellats del poder. Invasió militar desproporcionada, guerra de guerrilles, terreny desfavorable, no acceptació de la derrota, Vietnam, Afganistan, Iraq, Palestina, manipulació informativa, ... No sé si en Neil Marshall ha forçat deliberadament aquest final procurant un paral·lelisme entre passat i present per fer-nos veure que l´ésser humà és intemporal o em deixo portar per una lectura de qui busca en les civilitzacions del passat la clau per comprendre millor el present i prevenir relativament el futur. En tot cas, quantes lliçons en podríem treure de la Història, magistra uitae, però com ens entossudim a repetir els errors!

Què n´opineu, vosaltres, de tot plegat?

20 comentaris:

carles cervelló ha dit...

També he vist la pel·licula i em semblen molts interessants els comentaris que en fas. Certament, de vegades és més "senzill" situar en altres moments històrics allò que forma part del nostre present més inconfessable. Però per això els clàssics ens són tan necessaris, no? Un altre aspecte que a mi m'ha interessat molt és el de l'heroi i la solitut. Si us sembla, i no em faig molt pesat, en parlaré en un article a veure si me'l voleu publicar. Una salutació a tots els mariners i bona navegació per aquest curs que comença!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies pel comentari, Carles. Estarem encantats de publicar un nou article teu. Sempre seran molt benvinguts i de ben segur estimulants!

Vale

anna-rn ha dit...

Hola
Pues Jordi jo encara no he vist la pel·licula però referent a tot el que preguntes, considero que el món actual ha canviat molt, a causa dels humans, que l'hem fet canviar com nosaltres creiem que seria millor i potser ara ens estem adonant que ens hem equivocat i que ens agradaria tornar a tenir el món com abans, els valors i les idees de temps passats i per això ens refugiem en els clàssics.

Anna Ruiz de la Fuente Nuñez.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Anna! Benvinguda al Vaixell després d´aquest parèntesi estival. Ja trobàvem a faltar els teus comentaris i espero que d´aquí a uns dies l´activitat blocaire torni a posar-se en marxa. Benvolguda Anna, no sóc dels que pensa que qualsevol temps passat fou millor però en tot cas sí que lamento profundament l´oblit que l´home "modern" sembla mostrar pel magisteri dels clàssics. Ningú millor que Odisseu n´és tan conscient, oi? La lluita contra l´oblit el va duu de nou a Itaca.
Ens veiem dimarts. Vale!

Clara ha dit...

Hola!

Jo opino que el poder sempre ha amagat qüestions i n'ha despertat d'altres, tan en l'època clàssica com en l'actual, i ara la gent que ha reflexionat sobre el tema busca en aquestes pel·lícules el reflexe de la societat i les intrigues actuals. A mi, personalment, no és la primera vegada que els assumptes tractats en una pel·lícula sobre l'antiguitat em transporten a un reflexe del present.

Valete!!


Clara

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Clara, benvinguda tu també al Vaixell! Espero que l´estiu hagi anat molt bé i tornis amb renovades forces. ens veiem molt aviat, oi?

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!

Feia ja temps que tots ens preguntàvem, encuriosits, el perquè d'aquest furor cap a les pel•lícules referents a temes clàssics. Possiblement, tal com s'esmenta en la entrada, aquest emmirallament es degut a la necessitat de poder treure de nosaltres mateixos allò més profitós com els virtuosos protagonistes que tan admirem, de poder sentir-nos útils en una societat que ens ha deixat encadenats als diners, al prestigi, als horaris o a les modes, de poder fugir i evadir-se d’una rutina que ens cansa i que possiblement volem canviar però no sabem ben bé com. Potser els clàssics ens ofereixen aquesta oportunitat, l’oportunitat de poder tornar a ser pròpiament humans.
Pel que fa a la resposta de la Clara, penso exactament el mateix. No és l'humà l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra?
Vale!

Carlotah. ha dit...

Hauria estat interessant i molt divertit que tots haguessim anat al cinema a veure la pel·lícula però per el que es veu hi ha gent que ja l'ha vista!
Espero que aquest any es repeteixin les sortides de l'any passat perquè penso que es una forma molt bona i lúdica d'apendre!

Sergi Roman ha dit...

Hola!

Jo també estic d'acord amb la Carlota, tinc moltes ganes de veure aquest film. Estic convençut que seria interessant i molt enriquidor per a tothom que l'anéssim a veure plegats. Bé, jo faig la proposta.

Adéu.

Ferran ha dit...

Hola a tos!

Torno a estar d'acord amb la Carlota, podriem anar a veure pel·lícules de caràcter clàssic i després comentar-les a classe. Aquesta pel·licula no l'he vist però prometo veure-la, ja que sembla interessant.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Feu-vos, doncs, la proposta a la resta i aneu-la a veure plegats. Després la podem comentar a classe.

Marc Navarro ha dit...

Salve!

Yo no he vist la pel·licula encara i segurament hi anire aquest cap de setmana i segur que sera una bona pel·licula i no estaría gens malament comentarla a classe

Alfons ha dit...

Aquesta pel.lícula pinta molt bé.
Per el que he vist al trailer,té un aire a la pel.lícula Gladiator (a l' escena de la batalla)
I sí, estaria be poder-la anar a veure .

Clàudia ha dit...

Jo tampoc he vist aquesta pel.lícula, i crec que l'Alfons té raó, el trailer m'ha recordat bastan a Gladiator =)
Són sorprenentrs els misteris que amaga la vida, com la legió perduda..

Francesc ha dit...

Hola,

Aquesta pel·lícula, com diu l'Alfons, pinta molt bé. A veure si tenir la oportunitat d'anar a veure-la. També magradaria dir, tal i com a dit l'Alfons, que al principi és bastant semblant a gladiator.

Quan l'hagi vist ja faré una crítica més acurada.

Fins aviat ;D

Cesc

Guillem Fargas ha dit...

Jo tampoc la he vista però teniu raó que pinta bé i que estaria perfecte anar-la a veure.

Jo penso que teniu raó, el ser humà ensopega dues o fins i tot tres vegades amb la mateixa pedra, i crec que es difícil que no ho faci, però una solució podria ser la que estem fent tots nosaltres, estudiar el passat per no caure en els mateixos errors, no trobeu? Potser s'haurien pogut evitar certes guerres si certs governants haguéssin estudiat el món clàssic.

Bé, és una pregunta que crec que és interessant.

VAle

esther ha dit...

Hola!!

Penso que les pel·lícules que fan referència al món clàssic és molt important tenir-les en compte perquè a part de l'argument, que ens aporta una gran informació històrica, també hem de tenir en compte les actituds dels personatges que hi surten. Un exemple seria l'actitud de Màxim Dècim Meridi, o també la del rei Priam, són exemples que ens mostren actituds exemplars de les quals hem d'aprendre.

Pel que fa a la pel·lícula penso que pot ser interessant i estic d'acord en què, si el temps ens ho permet, podriem fer algunes sortides al cinema com l'any passat per tal de comentar-les després a classe.

Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Aquesta reflexió que fas, Guillem, és molt interessant. Valorar el passat i aprendre les seves lliçons d´Història no sembla interessar gaire als nostres governants d´arreu del món. Tant de bo les noves generacions en prenguin nota i considerin important beure de les fonts clàssiques per construir un món millor. Això és el que procurem fer nosaltres, oi?

oriol ha dit...

Hola!

Jo estic d'acord amb l'Esther, penso que potser una de les raons de les quals es facin tantes pel·licules del món clàssic és perquè en moltes d'aquestes, hi surt un heroi, que en molts casos és exempla i es vol utilitzar com a model de vida.

Oriol T.

Yasmin ha dit...

Hola!

Jo no he vist aquesta pel·lícula però té pinta de ser molt bona. El tráiler m'ha semblat molt interessant.
Estic molt d'acord amb els que diuen que s'assembla a gladiator, quan l'he vist m'ha recordat moltíssim a aquest gran film.

Hauria estat molt bé haver anat al cinema a veure-la tots.

Adéu!