16 de maig del 2010

Emèrita Augusta, capital de Lusitània

Els romans, com bé sabem, van conquerir durant la seva llarga història molts territoris arreu dels quals hi van fundar nombroses ciutats. D´entre les colònies establertes a les províncies d´Hispània i Lusitània en destaca la ciutat de Mèrida o Emèrita Augusta, nom originàriament llatí. És, certament, una gran urbs imperial i jo vaig tenir la sort de visitar-la fa un temps.

Emèrita Augusta té unes restes molt ben conservades i, com totes les ciutats romanes políticament rellevants, uns requisits que formaven part del cànon urbanístic dels seus enginyers i arquitectes: una muralla que encara avui dia conserva parts importants, dos fòrums –per la seva capitalitat-, un de municipal i un de provincial, amb majestuosos temples dedicats a diferents divinitats on els habitants acudien diàriament a oferir els seus vots i pregàries (dels que vaig visitar em va agradar especialment el de Diana) i el que també tenien totes les ciutats importants -i obviament Mèrida no n’era una excepció-, destacats centres d’oci: teatre, amfiteatre i circ. Perquè Emèrita Augusta, a més, va ser la capital de la província on estava situada: Lusitània.

El teatre, amb una cauea que podia aforar fins a 6.000 espectadors, ha estat reconstruït en diverses ocasions ja que s’ha anat deteriorant pel pas del temps. Sembla que en un principi no despertava massa expectació entre els habitants de la ciutat i encara que inicialment va ser utilitzat per fer discursos polítics i reformat un parell de vegades, finalment va quedar abandonat. Les estructures van començar a ensorrar-se de manera que semblava que només hi haguessin grans graderies. És per això que s´el va anomenar popularment “les set cadires” i que, segons expliquen, els reis moros es reunien allà durant la invasió àrab. Aquest teatre té tretze portes que comuniquen amb l’exterior i les graderies estan dividides en tres sectors per diferenciar les classes socials. Avui dia s´hi celebra encara el Festival de Teatre Clàssic de Mèrida, un dels més prestigiosos a nivell internacional.

L’amfiteatre, amb una capacitat per a 15.000 espectadors, va ser construït l’any 8 a. C. Va ser utilitzat molt freqüentment per realitzar naumàquies ja que estava molt pròxim a l’aqüeducte. Té setze portes d´accés i, com el teatre, les grades dividides segons l´estatus social dels espectadors. Al centre de l’arena hi trobem una gran fossa, que possiblement servia per col·locar les gàbies de les feres, i estava cobert per un entarimat.

Al circ, amb una graderia apta per a 30.000 espectadors, juntament amb els espectacles de l’amfiteatre, s´hi celebraven els que més agradaven al públic. Degut a la seva grandiositat es va haver de construir fora de les muralles. Al centre es trobava la spina, plataforma entorn la qual es realitzaven les curses de carros.

Una recomanació: si teniu l´oportunitat, no deixeu de visitar Emèrita Augusta, una de les urbs més emblemàtiques del món romà. De moment, us convido a fer un passeig virtual pel cor d´aquesta ciutat.

I per acabar, les tradicionals preguntes: qui va fundar Mèrida, quan i amb quin objectiu? A quina província de l´Estat espanyol hem d´anar per visitar-la? De quines dues vies principals era punt de trobada? Quin emperador la va convertir en una de les principals ciutats del món romà a finals del segle III i el IV? Quin famós personatge “de pel·lícula” era d´Emèrita Augusta? Quin riu passa per Mèrida? Creieu que això és important? Per què? A quin país de la UE fem referència actualment quan parlem de ciutadans lusos o lusitans?

Anna Ruiz de la Fuente Núñez
1r Batxillerat


16 comentaris:

Laura Guillén ha dit...

Hola!
Jo us explicaré com es va fundar la ciutat.
Primer va ser fundada en un altre lloc, després en un altre i en un altre.Això va ser degut a que la presència dels espanyols en el territori de Mèrida va ser per Juan Rodríguez Suárez, conegut com el Capità de la Capa Vermella.
L'any 1558 l'exèrci de Juan Rodrìguez Suárez va sortir a la recerca de les Serres Nevades, buscant terres i riqueses.I van arribar a les terres del sud.
La primera població de Mèrida trepitjada pels espanyols van ser Bailadores, després va ser Estanques, després Chiguará i més tard Jamú on actualment es troba ubicat el poble de Lagunillas, a prop de la Llacuna d'Urà, molt important per les econòmiques i poder simbòlic al món indígena.
En aquest lloc es va fundar Mérida el 9 d'Octubre de 1558.
I poc després es va mudra a un lloc anomenat "La Ranchería Vieja" coneguda avui en dia amb el nom de la Parròquia.
Malgrat semblar-los apropiat el lloc, va arribar a Santa Fe de Bogotà, Juan Maldonado, un altre espanyol, i la va apropar una mica més amunt i la va traslladar fins a on està ara.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Em sembla, Laura, que t´has confós. La Mèrida de la qual parlem no és la ciutat veneçolana, perquè obviament l´entrada de l´Anna és molt clara al respecte. Hem de tenir més cura a llegir la informació per saber el que busquem. Si parlem de la civilització romana, l´única Emèrita Augusta possible és l´extremenya.

Vale!

Unknown ha dit...

Bé abans de tot agreir a l'Anna aquesta entrada tan interessant!

Doncs Mèrida fora una ciutat fundada en l'època d' August per Publi Carisi per als veterans (émeritos) de les llegions V i X per això va pendre el nom d' Emérita Augusta. Però aviat es va convertir en una de les ciutats més importants de la península Ibèrica i la novena en l'Imperi Romà abans que Atenes.

Bona nit geent :)

Esther Soria ha dit...

Hola!!

A mi m'agradaria ampliar una mica la informació de la Judith:
La ciutat romana va ser fundada l'any 25 a.C. -Emperador August-pel Llegat "Publi Carisius", perquè servís de retir als veterans de les "V Alaudae" i "X Gemina" legions que havien lluitat en les guerres càntabres.

Tot i estar situada en una zona poc romanitzada i envoltada de tribus: Vettones, Turduls, i Lusitans, aviat va començar a ser un focus importantíssim de la regió amb gairebé 50.000 habitants. La seva ubicació era perfecta: l'estil de les "ciutats-pont" romans-Còrdova, Toluse-es va situar al marge del riu Guadiana i en la confluència d'importants vies de comunicació. Els turons que la circumden no només la protegeixen, sinó que són el lloc perfecte per a la construcció de grans edificis públics-Teatre i Amfiteatre-. Prop hi havia brolladors d'aigua, matèries primeres de construcció, terres productives, boscos ... Tot això unit a que la planimetria de la ciutat era perfecta, amb carrers perpendiculars a tota l'extensió de la ciutat, va contribuir a que Emerita Augusta es convertís en una de les ciutats romans més importants.
El seu creixement va ser molt important, passant aviat, a ser la capital de la Lusitània, una de les tres províncies en què es dividia la Hispània Romana. L'any 15 aC, Marc Agripa dóna el Teatre com a llegat a la fundació d'aquesta província i del seu capital, escometent, a més, altres grans obres de condicionament. En aquells dies ja s'havia construït la Murralla i planificat urbanament la ciutat amb el seu Kardo maximus, Decumenus i amb el Fòrum Municipal al s'ubiquen els temples de culte Imperial: de Diana i de Mart.

Actualment, Mèrida és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern. Darrere de Badajoz i Càceres, és el tercer nucli de població d'Extremadura. Mèrida es troba geogràficament gairebé al centre de la regió, travessada pel riu Guadiana i el riu Albarregas a 217 m. El seu important conjunt arqueològic i monumental va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1993.

Feliciter per la entrada Anna!

Vale!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!!
Felicitats Anna per l’entrada!!
Podria ser que el personatge cèlebre nascut a Emèrita Augusta fos el nostre estimat general Màxim conegut entre els gladiadors com l’hispà? Per cert, quan ens referim a un lusos estem fent referència a un portuguès. El mot luso prové del nom de lusitania, nom d’una regió ibèrica que es trobava a l’oest de la península en l’actual Portugal incloent també Extremadura i la província de Slamanca. Lusitiana estava formada per 5 pobles, dels quals la capital era Emèrita Augusta.
Vale!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Doncs sí, Júlia, parlem del nostre general de generals Màxim Dècim Meridi, Romae dux et gladiator per accidens. Vale

Carlotah. ha dit...

Aquesta entrada és molt interessant i a més a més no sabia tot això!
Et felicito Anna,em sembla que jo hauré de fer una entrada abans que s'acabi el curs.. jeje
Fins dema!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Seria una gran cosa, Carlota...anem pensant...

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!

Felicitats Anna per l'entrada, m'ha agradat molt.
aqui amplio una mica d'informació
Mèrida està localitzada en una vall favorable per travessar el riu Guadiana i punt de trobada entre dues vies principals: la Via de la Plata, de nord en sud, i la que unia Còmplutum amb Olisipó, d'est a oest, la convertia en nus de comunicacions de tot l'occident de la península Ibèrica.

Anna Ruiz ha dit...

Espero que us agradi l'entrada, i com ja he dit anabs: si alguna vegada teniu la oportunitat d'anar-hi no us ho perdeu, que us ho passareu genial i a més aprendreu moltes coses!

Anna Ruiz de la Fuente Núñez.

oriol ha dit...

Hola!

El riu que travessa la ciutat de Mèrida és el riu Guadiana,un dels rius més importants de Espanya que també travessa Portugal. El riu estava molt ben aprofitat per la ciutat de Mèrida, que utilitzava la seva aigua per les naumàquies i per alimentar la població.

Oriol T.

Martí ha dit...

Salvete!!

En primer lloc felicitar a l'Anna ja que està fent sempre un treball increible en el blog i donar-li les gràcies perquè a sigut molt interesant i no en tenia ni idea, gràcies!!

Valete omnes!

marta rodríguez ha dit...

felicitats a l'Anna per la gran entrada!

No en tenia ni idea de tot això!

Vale!!:)

Unknown ha dit...

salve
la anna ha fet una gran entrada i gracies a ella e descobert moltes coses que no savia.
moltes felicitats anna:)

Sanja ha dit...

una vegada més, Anna, ens poses al descobert secrets sobre una ciutat :)

Els lusitans com ben bé algún company ha dit eren d'un poble de l'oest de la nostra península. Actualments quan parlem de lusos, ens referim als nostres veïns, els portuguesos.

vale!

Sergi Roman ha dit...

Hola!

Felicitats Anna. Mèrida va ser decretada partimoni de la humanitat de la Unesco l'any 1993.És una de les ciutats que m'agradaria visitar en un futur.

Adéu.