23 de març del 2010

Una història de fantasmes

Fa dues setmanes, en un capítol de la sèrie de por i intriga Hay alguien ahí que s´emet per la cadena Cuatro, van fer referència a una història de fantasmes escrita per Plini el Jove, els escrits del qual han estat recollits en forma de cartes. Fins i tot alguns estudiosos consideren que va ser l’inventor d’un nou gènere, el de la carta escrita per ser publicada (gènere epistolar).
És autor d’un dels primers relats d’horror en el qual ens explica com l´ànima d´un home que havia estat enterrat en un pou vagareja per una casa encantada fins que el seu cos no és recuperat. El trobem a la Carta XXVII de Plini al seu amic Sura dins l´obra Epistulae (Liber VII). He cercat el text en llatí i la seva traducció en castellà. I encara que no he pogut trobar la seqüència de la sèrie en què s´esmenta Plini i el seu relat, sí he descobert al youtube aquesta narració en ombres xineses d´aquesta inquietant història (amb alguna que altra rialla). Us agraden les històries de fantasmes? Què us ha semblat aquesta? En recordeu alguna (real o de ficció) que us hagi impressionat? Ens la podeu explicar hic et nunc? Recordeu algun llibre de gènere epistolar que porti per títol Cartes... com el de Plini?

Erat Athenis spatiosa et capax domus sed infamis et pestilens. Per silentium noctis sonus ferri et strepitus uinculorum longius primo, deinde e proximo reddebatur: mox adparebat idolon; cruribus compedes, manibus catenas gerebat quatiebatque. Deserta inde et damnata solitudine domus totaque illi monstro relicta; proscribebatur tamen, seu aliquis emere seu aliquis conducere ignarus tanti mali uellet.
Venit Athenas philosophus Athenodorus, legit titulum et domum conducit. Vbi coepit aduesperascere, iubet sterni sibi lectum in prima domus parte, poscit pugillares, stilum, lumen, suos omnes in interiora dimittit; Initio, quale ubique, silentium noctis; dein concuti ferrum, uincula moueri. Ille non tollere oculos, non remittere stilum, sed offirmare animum auribusque praetendere. Tum crebrescere fragor, aduentare et iam ut in limine, iam ut intra limen audiri. Respicit, uidet agnoscitque narratam sibi effigiem. Stabat innuebatque digito similis uocanti. Hic contra ut paulum exspectaret manu significat rursusque ceris et stilo incumbit. Illa scribentis capiti catenis insonabat. Respicit rursus idem quod prius innuentem, nec moratus tollit lumen et sequitur. Ibat illa lento gradu quasi grauis uinculis. Postquam deflexit in aream domus, repente dilapsa deserit comitem. Desertus herbas et folia concerpta signum loco ponit.
Postero die adit magistratus, monet ut illum locum effodi iubeant. Inueniuntur ossa inserta catenis; collecta publice sepeliuntur. Domus postea rite conditis manibus caruit.

Había en Atenas una casa muy grande y con muchas comodidades, pero desacreditada y desierta. En el profundo silencio de la noche, oíase ruido de hierros que chocaban entre sí; y si se escuchaba con más atención, rumor de cadenas que al principo parecía venir de lejos y que se acercaba en seguida. A poco veíase un espectro en forma de anciano muy escuálido y abatido, con luenga barba, cabellos erizados y cadenas en los pies y en las manos, sacudiéndolas fuertemente. De aquí noches espantosas y sin sueño para los que habitaban aquella casa: a la larga, el insomnio acarreaba enfermedad, redoblaba el terror y producía la muerte; porque durante el día, aunque el espectro no se presentaba, la impresión causada lo reproducía ante los ojos constantemente y el temor primero daba origen a otro. Al fin quedó abandonada la casa y entregada completamente al fantasma. Anuncióse, sin embargo, que se alquilaba o vendía, creyendo que alguno, ignorante de lo que contenía, podría ser engañado. Fue a Atenas el filósofo Atenodoro; vio el anuncio y preguntó el precio. La baratura le hizo desconfiar: informóse, le enteraron del caso, y, lejos de disuadirle del contrato, instó para terminarlo cuanto antes. Alojóse en la casa y al oscurecer dispuso que le colocasen el lecho en las cámaras anteriores, que le trajesen tablillas, estilo y luz, y que se retirase la servidumbre a lo último de la casa. Por su parte, para evitar que, libre su imaginación, a merced de frívolos temores, crease fantasmas, aplicó su atención, sus ojos y su mano a la escritura. Al cerrar la noche, profundo silencio reina en aquella casa como en todas partes. En seguida oyó chocar hierros y cadenas. No levantó los ojos ni abandonó el estilo, sino que se afirmó y esforzó en dominar sus oídos. El ruido aumenta, se acerca; parece que lo hacen en la puerta de la cámara; y al fin en la cámara misma. Mira, y ve al espectro tal como si nada ocurriese. El espectro comenzó de nuevo su estrépito de cadenas, que hizo sonar en los oídos del filósofo. Éste miró otra vez y vió que continuaba llamándole con el dedo: entonces, sin esperar más, se levantó, cogió la luz y le siguió: el fantasma caminaba con paso lento, como si le abrumase el peso de las cadenas. Cuando llegó al patio de la casa, desapareció de pronto, dejando allí al filósofo, que recogió hierbas y hojas colocándolas en el punto donde le había dejado para reconocerle. A la mañana siguiente se presentó a los magistrados y les suplicó que mandasen cavar en aquel punto: hiciéronlo, y encontraron huesos trabados todavía con cadenas; el tiempo había consumido las carnes. Después de reunirlos con mucho cuidado, los enterraron públicamente; y desde que tributaron al muerto los últimos deberes, no turbó ya la tranquilidad de la casa.

Neus Blanch
1r Batxillerat



23 comentaris:

Ferran ha dit...

Hola!
Bon dia!
Les històries de fantasmes sempre m'han agradat des de que era petit, ja que mencantava la pel·lícula de "casper" que la veia setmanalment varies vegades. Jo proposo casper a la pregunta: En recordeu alguna (real o de ficció) que us hagi impressionat?
Ja que aquesta és la primera pel·lícula de fantasmes que he vist.
Gràcies Neus m'ha agradat molt la teva publicació!

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!
A mi si que m'agraden les històries de por, perquè són molt interessants i fantàstiques.
Aquesta història de Plini el Jove és molt interessant i la trama està molt ben pensada.
No recordo cap història de por que m'hagi passat en la realitat, però de ficció si que n'he vist moltes al ciinema.

Anna Ruiz ha dit...

Hola!

M'ha semblat molt interesaant l'entrada, però no coneixo gaires històries de fantasmes ja que no és una cosa que acostumi a llegir, encara que aquesta m'ha semblat original.
Referent als llibres de cartes, buscant per internet he trobat un llibre que es diu: CARTES DEL PARE NOËL de TOLKIEN J.R.R, un altre que es diu CARTAS MARRUECAS de JOSÉ CADALSO, però segur que n'hi han més!

Anna Ruíz de la Fuente Núñez.

Aitor ha dit...

Hola!

Felicitats per l'entrada Neus, jo he buscat el significat de "hic et nunc" i vol dir aquí i ara,és una locució que s'utilitzava per cridar l'atenció sobre la necessitat de pensar les coses des de la realitat i no deixar-se emportar per teoritzacions i plantejaments abstractes.

Adéu!

Lah''heLena ha dit...

bones,,
doncs a mi les histories de fantasmes m'agraden molt però també els hi tinc molt de respecte, ja que són coses de les que crec que un no s' ha de riure. però cadascú que pensi el que vulgui jo ho deixo al aire.
I aquí us deixo un enllaç amb fotos del Hospital del Tòrax de Terrassa
http://images.google.es/images?um=1&hl=es&safe=active&tbs=isch:1&q=hospital+del+torax+terrassa&sa=N&start=40&ndsp=20

Unknown ha dit...

Hola a tots!!
M'ha agradat molt el relat de terror d'aquesta entrada, també perquè m'encanten totes les històries i pel·lícules de por. La veritat és que al llarg del temps, s'han sentit diverses versions d'aquesta mateixa història de por; un fantasma que vaga per una casa i que causa temor als habitants d'aquesta.Tots els habitants fugen espantats fins que algun decideix acabar amb el terror i descobreix què vol el fantasma. Quan troben el cadàver del fantasma, auest no torna a aparéixer mai més.
La veritat és que no he trobat cap història de terror que porti el nom de "Cartes", com les de Plini.

Vale!!

Unknown ha dit...

Hola! Aquesta carta parla sobre la existència dels fantasmes i reflecteix la curiositat que té Plini per saber si realment existeixen aquestes figures sobrenaturals, o bé són fruit de les nostres pors.

A mi personalment m'agraden les històries de fantasmes, com bé diu en Ferran, Casper ha influït notablement en la meva infància! :D

Molt bé Neus! :D

Anna!

Unknown ha dit...

Molt interessant l'entrada Neus.
La veritat és que a mi les històries de por, de fantasmes ,etc no m'agraden gaire perquè sempre m'espanten però bé... Només dic que , des que vaig mirar "el grito" sempre miro sota els llençols abans d'anar a dormir.... hahaha

Hi ha un llibre anomenat Cartas a Julia, és una història d'amor que parla d'un director de banc, ja prou maduret que coneix a una joveneta anomenada Julia, aquesta es converteix en una de les treballadores del banc.
El director en tota la seva vida mai no s'havia sentit i l'evolució d'aquest sentiment l'exposa carta per carta. Ella no contesta però suposadament també està enamorada i accedeix a continuar amb les cartes. És una lluita, entre un home i una dona, per salvar la diferencia d'edat.

Salut!

Sanja ha dit...

Holaa!
Ami també hem semblen molt curioses les històries de fantasmes a més a més de les típiques llegendes...
Es interessant que esmentin personatges tant importants com Plini el Jove, en les sèries actuals...
En quant a llibres de gènere epistolar trobem: Cartas para Claudia de Jorge Bucay, un autor bastant conegut.

Adéeu!

oriol ha dit...

Hola!

A mi personalment no em desagraden gaire les històries de fantasmes, però pocs cops en miro.

He buscat informació sobre Plini el Jove, aquí us en he deixat un resum:

Gai Plini Cecili Segon fou un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell. Era fill de Gai Cecili i de Plínia. Va néixer probablement a Comum a la vora de quina ciutat tenia diverses vil·les, vers el 61 o 62 (se sap que estava present a l'erupció del Vesuvi el 79, i ell mateix diu que tenia 18 anys).

Oriol T.

Sanja ha dit...

Per cert de Jorge Bucay, us recomano un llibre: Cuentos para pensar, està compost de diverses històries amb una petita "moraleja"

Unknown ha dit...

Hola!
He trobat aquesta història de por que ja havia sentit i m'ha agradat molt. Us la deixo aquí:

La carretera principal que va de Baltimore a Nueva York al llegar al kilómetro 12 se cruza con una importante autopista. Se trata de un cruce muy peligroso, y en muchas ocasiones se ha hablado de construir un paso subterráneo para evitar accidentes, aunque todavía no se ha hecho nada. Un sábado por la noche, el doctor Eckersall regresaba a su casa después de asistir a una sala de fiestas. Al llegar al cruce redujo la velocidad y se sorprendió al ver a una deliciosa jovencita, vestida con un traje largo de fiesta y haciendo auto-stop. Frenó de golpe y le hizo una señal para que subiera a la parte trasera de su descapotable. - El asiento de delante está lleno de palos de golf y de paquetes -se disculpó. Y a continuación le preguntó: - Pero, ¿qué está haciendo una chica tan joven como tú sola a estas horas de la noche? - La historia es demasiado larga para contarla ahora -dijo la chica. Su voz era dulce y a la vez aguda, como el tintinear de los cascabeles de un trineo. - Por favor, lléveme a casa. Se lo explicaré todo allí. La dirección es North Charles Street, número XX. Espero que no esté muy lejos de su camino. El doctor refunfuñó y puso el coche en marcha. Cuando se estaba acercando a la dirección que le indicó ella, una casa con las contraventanas cerradas, le dijo: - Ya hemos llegado. Entonces se giró y vio que el asiento de atrás estaba vacío. - ¿¡Qué demonios...!? -murmuró para sí el doctor. La chica no se podía haber caído del coche, ni mucho menos haberse desvanecido. Llamó repetidas veces al timbre de la casa, confuso como no lo había estado en toda su vida. Después de un largo tiempo de espera, la puerta se abrió y apareció un hombre de pelo gris y aspecto cansado que lo miró fijamente. - No sé como decirle qué cosa más sorprendente acaba de suceder -empezó a decir el doctor-, una chica joven me dió esta dirección hace un momento. La traje en coche hasta aquí y... - Sí, sí, lo sé -dijo el hombre con aire de cansancio-, esto mismo ha pasado otras veces, todos los sábados por la noche de este mes. Esa chica, señor, era mi hija. Murió hace dos años en un accidente de automóvil en ese mismo cruce donde usted la encontró...

Espero que us agradi!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!!

Personalment a mi mai m'han agradat massa les històries de por i terror, així que difícilment us en podré explicar alguna ja que intento evitar-les!! Ara bé, trobo curiós que un génere com aquest ja es cultivés antigament, molt interessant.

Felicitats Neus per l'entrada!!!

Esther Soria ha dit...

Hola!!

Felicitats per l'entrada Neus!!
Trobo sorprenent, com molt bé ha dit la Júlia, que antigament ja s'escribissin històries de fantasmes. Personalement no m'agraden les històries de por, i en especial, les de fantasmes, ja que hem fan una mica de respecte.

Felicitats de nou!!

Vale!!

Ariadna ha dit...

Ha estat molt bé la història de por i m' encanta llegir llibres d' horror. Tinc pendent de llegir llibres de Stephen King o Edgar Allan Poe però sobretot de Lovecraf. Aquest últim també té molt bona fama, algú em recomenaria algun en concret?
Per cert, les ombres xineses han estat divertides.





Αδευ!

Ariadna ha dit...

PD: Lidia m' ha encantat la història i fins ara no l' havia escoltat. Gràcies per posar-la i felicitats Neus per l' entrada.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Ariadna, m´acabes de donar una alegria escrivint que Howard Phillips Lovecraft és un autor que et crida l´atenció. M´encanta! Jo vaig començar a llegir-lo amb 14 anys i fins a la data no he deixat de fer-ho. Sempre em sorprèn la seva capacitat de recrear atmosferes plenes d´una angoixa difícilment explicables si no és amb literatura. A més, em fascina la seva imaginació i la seva mitologia particular: el món de Chtulhu. Jo et recomanaria "Els mites de Chtulhu", "En las montañas de la locura" o "El caso de Charles Dexter Ward". En tornar en parlem. Gràcies.

Ariadna ha dit...

Doncs no sabia que amb les meves paraules hagués fet tant, però si és així m' alegro.
jaja Jordi si conec aquest autor es per tu i sinó recordo malament també pel Carles Cervelló, quan vaig sentir que era d' horror me'l vaig apuntar de seguida. Com també m' apunto els llibres que m' has recomenat.(tinc unes ganetes de llegir-me'ls ja que no sé si prodré aguantar perquè fins que no sigui l' estiu ho veig molt negre, amb prou feines puc comentar el blog)¿Quan tornem em podràs fer cinc cèntims de cadascun?I de res ome! Jo comento amb molt de gust.




Αδευ!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Quina llàstima que no comentis més sovint, ariadna, perquè els teus comentaris són una aportació molt interessant i molt enriquidora per al nostre viatge. Gràcies!

Giancarlo ha dit...

M'agrada molt que hi hagi entrades com aquesta, ja que el terror és una cosa que sempre m'ha agradat! D'històries us en podria explicar unes quantes perquè he vist moltes pel·lícules, però no n'he llegit gaires i la veritat disfruto molt fent-ho.
Vale!

lorena ha dit...

Molt bona entrada! A mi pesonalment no m'agraden gens les histories de fantasmes i temes de por.. però tot i aixi m'ha agradat l'entrada!

Unknown ha dit...

La historia esta molt bé ja que crec que és la primera entrada de terror m'ha agradat molt
vale

Paula ha dit...

Les histories de fantasmes no sòn el meu genere preferit, ja que m'esgarifa pensar que ens envolten. Això no treu que aquesta m'ha agradat.

Vale!