24 de març de 2010

Hybris?


És el naufragi d´aquest vaixell una història moderna de hybris? Per què? Què opineu sobre la relació que actualment hi ha entre l´home i la natura? És una relació d´equilibri? Pot la tècnica solucionar els nostres problemes de sostenibilitat? En què creieu que ens podria metamorfosar Ovidi?


20 comentaris:

Xenia ha dit...

Crec que és un dels millors exemple de Hybris de l'època moderna, l'enfonsament del Titànic.
Tots creien que a ells no els podria passar res i van decidir no posar suficients salvavides posant en perill la vida de molts passatgers tal i com finalment va acabar passant.
Per altra banda, crec que la relació actual entre l'home i la natura cada cop més va decaient, ja que nosaltres els homes, a mesura que anem desenvolupant noves tècniques ens pensem que podem amb tot, fins i tot amb el curs natural de les coses. Un exemple és l'edificació massiva en molts llocs com per exemple a primera línia de mar o en rieres naturals. Quan la natura segueix el seu curs i es produeixen inundacions o es destrueixen algunes vivendes la gent es queixa però no han pensat que són ells els que estan en el lloc equivocat. Cada cosa té el seu lloc i s'ha de respectar. Per aquest motiu crec que la relació entre la natura i l'home no està gens equil·librada.

Fins aviat!

esther ha dit...

Hola!!

Hi tant!! Penso que la història del Titanic és un acte d'Hybris, perquè van creure que havien fet el millor transatlàntic del món i que no es podria enfonsar, i tal i com passa amb els mites, qui cometen hybris ha d'assumir les conseqüències que, per desgràcia, van involucrar a moltes persones innocents en una gran desgràcia.
La veritat és que actualment la relació de l'home amb la natura és molt dolenta, ja que l'estem degradant en gran mesura i no ens estem fixant el suficient per adonar-nos que la natura és molt important per a nosaltres i que l'estem fent malbé. Pensem que amb els avenços que anem adquirint solucionarem els problemes de sotenibilitat, però res més lluny de la realitat, ja que aquest pensament contribueix a que encara donem menys importancia de la que es mereix i per tant això comporti un desequilibri entre l'home i la natura.

Vale!!

Clàudia ha dit...

Penso que la relació entre l'home i la natura va dia a dia en decadència.
Moltes vegades, ens queixem de les pluges, huracans, etc. Però la meva opinió és que tots ens hauríem de plantejar quin és el motiu pel qual la natura ens envia aquestes desgràcies, ja que probablement és en venjança del tracte que nosaltres tenim cap a ella, tant costa tirar els papers a les escombraries? Actualment la guerra home vs natura és des del meu punt de vista una de les més grans que mai viurem.

És interessant aquesta entrada, no sabia que era hybris, ara ja si :)

anna ha dit...

Hola!
Sí, jo també penso que és clarament una història de hybris pel mateix motiu que la Ester ha comentat.
I clarament la relació que tenim amb la terra, és pèssima tenim el que ens mereixem ja que som nosaltres els responsables. "Tractem malament" a la natura creient que som humans, els que tenim un poder insuperable, i que la terra no pot fer res contra nosaltres, però ella respon amb pluges torrencials, huracans... Nosaltres estem començant el final de la nostra casa.

Anna!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!!!

Realment la relació que mantenim amb la natura des de fa ja uns quants anys és desastrosa. Perquè l’home tendeix a creure que es superior a tot allò que l’envolta? A vegades ens encega una ànsia de poder tan gran, unes ganes de dominar i controlar allò que ens envolta que oblidem el què som verdaderament: éssers que mai podran igualar o superar la immensitat de la terra. Durant molt de temps hem tractat el nostre ecosistema pèssimament, l’hem menyspreat i, ara, paguem pel nostre acte de hybris amb tots els desastre naturals que un rere l’altre van esdevenint. Un exemple clar és el tema del qual parleu, l’enfonsament del Titànic, una tragèdia que podria haver-se evitat aplicant el sentit comú i no deixant-se endur per la supèrbia tan pròpia moltes vegades dels humans.

Vale!!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Algú ens explica la història del Titànic i quines paraules orgulloses va pronunciar l´enginyer en cap abans de salpar del port de Southampton? Quin referent mitològic s´amaga darrera del nom del majestuós transatlàntic?

anna-rn ha dit...

Jo crec que si que és una història de hybris ja que van voler desafiar el destí, sense tenir en compte les possibles consequències.

Referent a l'origen mitològic del nom del vaixell podria venir de la paraula Tità, ja que els titans fan referència a successos de força extraordinària.

Anna Ruiz de la Fuente Núñez.

Maria ha dit...

Aquesta és la història del majestuós transatlàntic:
El Titànic es va construir a principis del segle XX amb una tecnologia puntera, per això a la seva època va ser considerat com el vaixell més gran, veloç i luxós. Aquestes qualitats van donar al vaixell el qualificatiu de “El vaixell dels somnis” i va ser considerat “insubmergible” (clar acte de hybris).
El 10 d’abril de 1912 el Titànic començava el seu trajecte a Southampton amb destinació a Nova York. El 14 d’abril, tot i els constants avisos d’icebergs, el capità del vaixell va ordenar posar en marxa totes les calderes per assolir més velocitat. En el moment en què es va observar un bloc de gel a la proa van intentar esquivar-lo, però ja era massa tard. El gel havia obert una escletxa de 90 metres de longitud a la banda d’estribord de la proa, el qual permetria un màxim de dues hores de vida al suposat indestructible vaixell juntament amb tots els passatgers. L’insuficient nombre de bots salvavides, la rapidesa de l’enfonsament i les gèlides aigües de l’Atlàntic van provocar una gran tragèdia: la mort de més de 1500 persones, la majoria d’elles passatgers de tercera classe i tripulació, doncs la major part dels sobrevivents van ser rics de l’època.

És evident que la construcció del Titànic va ser un acte de hybris, però sobretot ho va ser l'acte de supèrvia dels seus constructors al creure que el vaixell seria indestructible.

Que acabeu de passar una bona Setmana Santa!
Maria Canales

Laia G. ha dit...

Hola a tots!

Les paraules que va pronunciar l´Enginyer Thomas Andrews abans de salpar del port de Southampton van ser; ''este barco no lo hunde ni Diós'',aquestes són un gran acte de hybris ja que crec que cap home és superior a a la força de la natura i és un gran exemple del que és la vanitat.

Fa dos anys vaig anar a València a veure la ciutat de les arts i va coincidir que feien l'exposició del Titànic. Em va agradar molt, ja que vaig poder veure com era la immobiliària per dins, com havia esta construït el gran vaixell, com era l'iceberg el qual van xocar,algunes pertinències que la gent havia perdut, tots els noms de les persones difuntes i finalment vaig poder conèixer la magnífica història però a la vegada terrorífica, del Titànic.


Laia.

Laia G. ha dit...

Estic molt d'acord amb tot el que heu dit, crec que les accions de la humanitat tenen part de culpa de totes les catàstrofes que estan succeint, com el sobreescalfament de la terra, el mal-gastament de tots els recursos naturals, etc..
Però fa uns dies vaig parlar amb un coneguda, que és astròloga, i em va comentar que molts desastres naturals són a causa del moviment de la terra cap a una altre dimensió.

Laia.

Judith ha dit...

Sincerament crec que l'ésser humà ha cregut que el món és seu, que ho controla tot però tot i que la Terra ens vol demostrar que no és així i ens dóna oportunitats per rectificar ( terratremols, huracans, etc ) tot i així no canviem, continuem essent igual d'irresponsables amb la mare que ens ha donat la vida....

Jo crec que ovidi ens metamorfosejaria en formigues, doncs després de creure'ns la cosa més gran i important del món ens adonessim que no som res més que aixó formigues, petites formigues, quelcom petit a ulls dels déus.

laa.neuus ha dit...

Hola!

Jo també crec que la relació entre l'home i la natura, d'equilibri en té poc...
La pròpia terra es va netejant de gent amb huracans... Però molts cops les persones que ho acaben pagant són els més pobres i els que menys en poden fer per millorar aquesta situació, cada cop anem a pitjor, i si no es fa res per solucionar aquests problemes nosaltres mateixos acabarem veient el nostre final. Necessitem un canvi ja mateix.

Adéu

Jordi Sedeño ha dit...

Hola!

Crec que si que hi ha hybris, perquè es van creure que com que tot estava molt ben fet no els hi passaria res, per això van possar pocs salvavides, i com tots sabem la natura ens pot sorprendre en qualsevol moment, i va passar el que va passar.
La relació que tenim les persones amb la natura cada vegada va a pitjor, perquè nosaltres intentem superar els desastres que pot provocar la natura, però normalment sortim càstigats per la natura perquè no sabem que fer.

Clara ha dit...

Hola!

Definitivament, l'història del Titanic reflexa un profund acte de hybris, sobretot perquè es va dir que era un vaixell tan perfecte i tan fort que ni la força de Déu el podria submergir, cosa que es va demostrar falsa quan el vaixell es submergí davant les forces de la naturalesa i l'imprudència d'uns quants orgullosos.

Crec que l'èsser humà ha donat per senat que ell món on vivim li pertany i que en pot fer el que vol, que el pot controlar, però no tenim en compte que al cap i a la fi som nosaltres els que ens acabem doblegant a les forces de la naturalesa, que cada cop menyspreem menys i malcuidem. Crec que tots hauriem de reflexionar sobre el tema.


Clara

Giancarlo ha dit...

El tema del Titanic sempre m'ha interessat molt i llegir tots aquests comentaris m'ha agradat força i he pogut aprendre coses noves sobre aquest vaixell del que sempre se'n pot aprendre i treure'n noves conclusions. Entrades com aquesta són les que m'agraden més i animo a la gent a publicar-ne!

Vale!

Martí ha dit...

Sañvete!!

Crec que el naufragi d'aquest vaixell no és una història moderna, ja que actualment seria molt difícil que tornès a succeïr, toquem fusta per això!! I crec que és una història molt passada, però que no deixa de forma part del nostre passat!
Crec que actualment hi ha poca relació entre l'home i la natura, ja que l'home actualment no l'aprofita molt i a vegades la malmet.
Crec que sempre es basa en el mateix.

Valete!!

Aitor ha dit...

Jo també crec que hi ha un acte de hybris, perquè els del vaixell creien que ho tenien tot controlat i que estava tot perfecte i per tant que no els passaria res durant el viatge. També s'ha de dir que la relació entre la natura i l'home no és gaire equilibrada, ja que sempre intentem superar la natura i ella ens sorpren amb algun fenòmen que ens ho derrumba tot.

Vale!

Sanja ha dit...

Salve!

Realment si es un acte de hybris, ja que el enginyer dient que el transatlàntic no s'enfonsaria mai, mostra clarament una actitud de superioritat.
L'home, la majoria de vegades es creu què el que fa és indestructible, s'envolta de coses i es fa feliç per moments.
Però desprès quan passen desgràcies com aquestes o catàstrofes naturals s'adona de la importància del seu medi, l'entorn, etc.
En conclusió, no hi ha una estabilitat entre l'ésser humà i la natura.

Ferran ha dit...

Hola!
La natura és sàbia, com a la guerra de Troya els déus la van provocar per l'excés de població, i de vegades ens avisa que encara és present, es a dir, que no ens creguem que som els déus del món, sinò que som una espècie més que conviu amb molts éssers vius que s'han de cudiar.

Lah''heLena ha dit...

Bones,,

potser és un exemple de hybris perquè l' ésser humà sempre ha volgut superar-ho tot i ser millor que el que l' envolta. No obstant quan no es sobre passa dels seus límit, es símbol de tenir una intel·ligència, la qual pot arribar a un extrem tan elevat com els del déus encara que amb la mesura de saver que no ho som.

Gràcies,,