3 de febrer del 2020

Cant de sirenes


La xarxa és una font inesgotable de petits tresors. És estimulant pensar que l'ampolla que sura a mar obert arriba tard o d'hora al seu destí. Escrivim perquè ens llegeixin, potser sense cap pretensió, d'acord, però ens sentim feliços si algú comparteix els nostres pensaments. Aquest bloc n'és un testimoni ben preciós. Lligats al pal major de la nostra nau com el nostre capità, Odisseu, procurarem resistir també les temptacions del cant de les sirenes convençuts del nostre rumb. He trobat aquest "petit tresor" mentre navegava per l'inabastable mar de les clàssiques i el vull compartir amb vosaltres. Del bloc Pensament en veu alta:

"Ulisses resistí la temptació del cant de les sirenes, mentre romania fortament lligat al pal major de la nau que el conduïa a Itaca. Escoltà aquells cants de veritable encanteri i sentí la seva sensibilitat arrossegada vers ells. L’atracció fou immensa i irresistible. Els remers i mariners, però, duien les orelles expressament tapades i no els podien escoltar. Ni tan sols van poder sentir els clams d’Ulisses, que demanava amb una exaltant cridòria que l’alliberessin d’aquell lligam...

Hi ha cant de sirenes arreu i en tot moment.

Se sent aquest cant quan el consumisme fàcil i progressiu ens fa crear necessitats innecessàries.
Se sent el cant de les sirenes quan hi ha oportunitat d’aconseguir millor benestar i millor guany, malgrat que per aconseguir-ho s’hagi de malmetre, explotar o enganyar el d'altri.
Se sent un cant de sirenes quan cercant la placidesa personal es margina el vell, l’infant, el pobre i el malalt, que ens fa nosa.
Se sent el cant de les sirenes quan, per gaudir d’un avantatge passatger, fa rompre els nostres compromisos i fidelitats.
Se sent el cant de les sirenes quan la comoditat i la inhibició superen el sacrifici, el treball, la constància i l’entrega.
Se sent el cant de les sirenes quan és més planer i senzill l’incompliment que no pas el respecte i el compromís.
Se sent el cant de sirenes quan ens allunyem dels problemes, sense afrontar-los amb resignació, lluita i esperit de superació.
Se sent un cant de sirenes quan preferim la mentida, el subterfugi o la disculpa evasiva que no pas reconèixer els nostres errors, mancaments i omissions.
Se sent el cant de les sirenes quan no volem malgastar la immensa capacitat que tenim d’estimar l'altre, perquè ens estimem massa a nosaltres mateixos.


Cal fer com Ulisses, fortament lligats al pal major de les nostres ideologies i creences fermes, per superar les temptacions. No pas com van fer els remers i mariners, perquè viure d’esquena al món i les realitats de cada dia, és amagar-nos darrera la nostra inhibició."

Us convido a reflexionar sobre aquest magnífic text i a fer una mica de recerca sobre les sirenes. En podeu fer una descripció? Coincideix la sirena clàssica amb la imatge d'una bella jove amb cua de peix? Quins cants de sirena creieu que s'escolten en el món que ens ha tocat viure? Què en penseu de tot plegat?

Les sirenes també han estat una referència constant en les arts plàstiques i la música. Un bon exemple és aquesta "irresistible" cançó d´Inma Serrano que porta per títol Cantos de sirena...

 

i aquesta d'Anna Torroja amb nom propi, Shaadi. Tanqueu els ulls i deixeu-vos encisar per aquest bell cant. No patiu, aquest és dolç i inofensiu!





7 comentaris:

Isabel ha dit...

La sirena, és infantil. No hi han sirenes i quan les evoquem estem fent regressió a l'infància. No és cert que els mariners les veiessin.. en tot cas podria haver sigut un miratge. fruit del consum d'alcohol o d'aigu de mar.
Des de la mentalitat actual, en un món construït per les dones en un 50%, jo em observo el problema que es crea al comparar a un home amb en amb un angelet.. ja que si es cert que la sirena desperta bellesa, se li treu el sexe, com als angelets, encara que a un home no li diguis angelet, que s'enfadaria. voldria dir veneit o inocent.. Però a la sirena en canvi, sí se la veu com una dona,fins i tot es diu que eren miratges dels mariners per estar separats de les seves dones. 😡 Una sirena és una dona amb vulva invisible amb maternitat invisble. Com es pot comparar amb una dona? trist de debó. Penso que mai hauria d'haverse comparat a una sirena amb una dona. masclisme? infancisme? cosificació? Toquem de peus al terra que els temps estan canviant i les dones ens mareixem un respecte 🖋️

Albert Aymar ha dit...

Salve!
És cert que avui en dia cada cop se senten més i més "cants de sirenes". Però, cal que siguem conscients que només són temptacions i, com bé ja es fa referència en l'entrada, cal aferrar-nos ben fortament al pal major i de no deixar-nos endur per aquestes
Molt bona entrada Jordi, ens fa reflexionar a tots!
Vale

Enric Brotons ha dit...

Crec que els cants de Sirenes d’avui en dia venen molt disfressats, no sembla que siguin dolents, igual que els els mariners quan són atrets per les sirenes tampoc s’esperen que aquells ésser són tan terribles. Penso que molts dels cants de sirena actuals són creats per nosaltres, el fet de crear necessitats totalment inútils però que tots volem aconseguir n’és un exemple. Sovint aquests cants ens fan molt més mal del que ens sembla, per exemple si he de fer alguna cosa que serà positiva per mi però no la faig perquè un cant de sirenes em diu que en faci una altra això té conseqüències evidents. Però és decisió nostre, ningú està entonant el cant, som nosaltres que considerem les dues opcions. Per això penso que sovint els cants de sirena venen donats per nosaltres mateixos. Crec que la imatge d’una sirena correspon molt bé a aquestes temptacions que podem prendre ja que a priòri semblen coses molt bones, la bellesa d’aquestes ens atrau. Cal doncs coneixer bé que el que tenim davant és una temptació és a dir un cant de sirena i ser conscients en tot moment que aquests per molt bells que semblin poden portar-nos a la perdició
Valete!

Alba Sunyer ha dit...

El que em sap més greu de la referència mitològica és que relacionem les nostres temptacions(que acostumen a ser fruit de les males decisions) amb el personatge d'una sirena, que equival al gènere femení. El cant de les sirenes sempre ha estat vist com una lliçó mitològica antiga que ens han estat narrant alguna vegada a la vida, la qual cosa no en retrec la seva importància. Si més no, no cal anar més enllà per recordar que hi ha un dels evangelis mítics de la bíblia que ens ha fet referència a aquest odi cap a la dona disfressat d'innocència. Succeeix en el punt en el que Eva pren la decissió de menjar-se l'aliment prohibit: la poma. La dona cau en la temptació i per culpa seva tan ella com Adam són castigats a causa del PECAT SUCCEÏT PER LA DONA. El cant de les sirenes és vist doncs en el moment que ella pren la mala decissió de deixar-se portar pel consell de la serp. De fet, podriem canviar els papers i en comptes de donar tota la culpa a la dona, li podriem donar a la serp, que és la que finalment fa que l'altre caigui en la temptació i que quedi en evidència. D'altre banda però, penso que el rol de la serp equival al mateix que fan les sirenes, que al cap i la fi el que volen és convèncer per tal de conseguir fer caure en la temptació.

Víctor López Arcas ha dit...

Salvete omnes!
Ja ens ho deia Homer, en el poema de l'Odissea, quan davant de tanta gent que l'escoltava cantava els seus versos sobre els difícils moments que va haver de passar Odisseu durant el seu retorn a Ìtaca. El cant de les sirenes que Odisseu va haver de fer front és el mateix cant que avui en dia ens crida a consumir productes que no necessitem, o els cants que ens fan desitjar una enyorada fama que no necessitem. Penso que tots hauríem de seguir l'exemple d'Odisseu i encara escoltar els cants de sirenes que ens criden per fer de nosaltres una persona consumista més d'aquest món, només mogut pel capital, hauríem d'evitar caure en la temptació que aquests cants de sirenes suposen per a nosaltres i seguir la nostre senda superant tots els problemes sense haver de caure en els enganys de tots aquells cants de sirenes que només causaran problemes en el nostre món.

Pol Trilla ha dit...

salve nautis
un text que certament dona en que pensar, a mi em planteja que els cants de sirena d'aquest temps son mes semblants a el cavall de Troya ja que se'ns plantegen com a coses bones que acaben tenint horrors dintre, però tenim que mantenir-nos fermes davant dels cants i resistir la temptació
salve et vale

Martina Bru Sucarrats ha dit...

Aquest és un tema que vam treballar a classe de cultura clàssica i que per tant ja coneixia, però amb aquest text he après moltes més coses que no sabia, molt interessant!