12 de gener del 2010

Alguns costums romans (Romanitas et mores antiqui)

M’ha semblat oportú escriure en aquesta entrada del bloc sobre alguns costums d’aquest poble que per moltes raons (i que dia a dia anem descobrint) ha esdevingut un dels nostres grans referents culturals. Ja que parlem de la seva llengua, dels seus déus i de la seva història, per què no fem un cop d´ull a alguns aspectes de la seva vida quotidiana?
Parlem dels àpats. Els romans en feien tres al dia: l´esmorzar (ientaculum), el dinar (prandium) i el sopar (cena). L’esmorzar no era res de l’altre món. Ben frugal: formatge, pa, cereals o fruita, si no consistia en un solitari got d’aigua. A mig matí es dinava, a vegades de peu, embotits, formatge i fruita, acompanyats de mulsum (vi amb mel) o vi rebaixat amb aigua.
El tercer menjar, el sopar, era l´àpat principal, començava a mitja tarda i es prenia al triclinium, el nostre menjador, que disposava de tres llits (anomenats també triclinis) en forma de U. En un principi, cadascun tenia tres places, la central del llit del mig ocupada pel convidat d’honor, i a la seva dreta l’amfitrió, a partir del qual es situava la resta de comensals, sempre mig inclinats i recolzant-se en el colze esquerre. Al centre es situava la taula on els esclaus anaven deixant els plats (repositorium). Després d’haver-se rentat les mans amb aigua perfumada començava el banquet, que s’organitzava en tres parts : la degustació d’entrants (gustus o gustatio), el sopar en sí (prima mensa), i les postres (secunda mensa), moment en què les dones es retiraven. Aquesta era la part preferida dels homes, que després d’haver begut i menjat en abundància, discutien sobre temes d’actualitat o eren entretinguts amb lectures, balls, música i acrobàcies.

Parlant de les famílies, cal dir que no eren massa extenses, ja que els fills abandonaven la casa molt aviat, independentment de si ho feien per matrimoni o no. Les filles, en canvi, romanien sotmeses al pater familias (que gaudia d´una autoritat quasi absoluta sobre tots els membres de la framília, la patria potestas) més enllà fins i tot del matrimoni, acte reservat només a les persones lliures. No era necessària la presència de poders religiosos o civils i no s’havia de firmar cap contracte, a no ser que existís algun patrimoni per fixar. Els fills del matrimoni prenien el nom del pare i eren els hereus del seu patrimoni. Les noces eren precedides per una consulta prèvia als déus, i després una madrina (pronuba) col•locava una sobre l’altra les mans dretes de la parella (dextrarum iunctio). Després d´aquesta part del ritual es celebrava un sopar nupcial, normalment a casa de la núvia (cena nuptialis). Un cop acabat, la núvia era conduïda a la seva nova casa (deductio). A la Roma primitiva, després de casar-se la dona restava sota el poder del marit, però més endavant això va canviar i la noia quedava sota el poder jurídic del pare, participant en el règim de la propietat familiar. A la mort el pare, esdevenia propietària independent, existint així una separació de béns en les parelles. Durant l’Imperi, van desaparèixer les multes per divorci, era suficient amb avisar de les seves intencions, i la dona podia marxar de casa amb l´única condició que els fills es quedessin amb el pare. Les dones de zones rurals no tenien, és clar, aquests privilegis i es conformaven amb passar de la tutela del pare a la del marit.

Ara us toca a vosaltres. Parlem de la divisió del temps. Els romans van heretar dels grecs (com no!) la divisió del dia en vint-i-quatre hores, que començava a numerar-se des de mitjanit, tot i que la seva duració variava segons la data de l’any. La divisió anual en mesos s’assembla a la nostra, i fins i tot els noms d’aquests són presents en l’actualitat. Me’n sabrieu dir els noms i d´on provenen aquests? D´on ve la paraula calendari ? Com anomenaven els dies més importants de cada mes ? Quan es va introduir la divisió de la setmana en set dies? De quins déus venen els noms dels set dies de la setmana actuals? De què són patrons cadascun d´ells? Ànims i bona recerca !

Espero de debò que us hagi agradat, jo ho he trobat molt interessant! Us deixo amb aquest video italià que reconstrueix la cerimònia d´un casament romà.

Clara Olóndriz Rosique
1r Batxillerat


15 comentaris:

Anna Ruiz ha dit...

Clara una entrada súper interessant, i és que mai està de més aprendre com vivien els romans, ja que un cop més podem demostrar que seguim sent romans i aprendre els origens de coses que avui dia considerem totalment nomals.

La paraula setmana ve de septimana (set dies). I els noms dels dies venen dels déus romans Lluna (Dilluns: dia Lunes), Mart (Dimarts: dia Martes), Mercuri (Dimecres: dia Miércoles), Júpiter (Dijous: dia Jueves), Venus (Divendres: dia Viernes), Saturn (Disabte: dia Sábado) y Sol (Diumenge: dia Domingo).

La paraula calendari prové del llatí calenda'rium, que era el llibre de comptes en el que els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L'interès de les sumes deixades es pagava en el Calendae de cada mes, i d'aquí el mot Calendarium.

Anna Ruíz de la Fuente Núñez

Ferran ha dit...

Clara! Felicitats! Molt bé! M'ha agradat molt.

He trobat alguna informació que demanes:

La paraula calendari prové del llatí calenda'rium, que era el llibre de comptes en el que els prestamistes anotaven els noms dels seus deutors i les sumes que devien. L'interès de les sumes deixades es pagava en el Calendae de cada mes, i d'aquí el mot Calendarium.

El començament de l'any en l'era romana era març, i es va anomenar d'aquesta manera en honor a Mart, déu de la guerra; abril, va ser anomenat per Aperire, en llatí "obrir", la qual cosa significava el renaixement de la primavera; maig, en honor a Maia, la deessa de la primavera; juny, en honor a Juno, esposa de Júpiter i deessa del matrimoni.

Després, en els anys de Juli Cèsar, Quinctilis es vaCanviar per juliol en el seu honor i una mica més tard en els anys de l'emperador August es va canviar Sextilis per agost. Els mesos de gener i febrer, com s'explica més endavant, es van afegir després. Febrer va ser anomenat així en honor a Februa, el festival de la purificació, i gener pel déu Janus, déu de les portes.

No ho e trobat tot em sap greu. Bona nit.

Σε ευχαριστώ Clara

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Anna,cal escriure els dies de la setmana amb el nom llatí. Dilluns, per exemple, dies Lunae (dia de la Lluna) i així successivament. Una cosa més: quin dia del mes eren les Kalendae (o Calendes)? Com es diuen en anglès "dissabte" i "diumenge"? Tenen relació amb la nomenclatura llatina?

Vale!

Ferran ha dit...

Bona nit familia!

Kalendae, les calendes, o el dia 1 de cada mes.

Saturday (Saturn: el déu saturn, day dia). Honor al déu saturn.
Sunday (Sun: sol, day: dia). Honor al sol.

Καληνύχτα!

Unknown ha dit...

Hola,Hola... com sempre entre tots fent gran el blog. Gràcies clara no tenia molt coneixement sobre això i la veritat és curiós saber-ho.
ELs dies de la setmana en llatí són:lunis dies,Martis dies,Mercuris dies,Iovis dies, Veneris dies,sabbatum,dominicus.

M'agradaria comentar una cosa super interessant, almenys per mi que desconeixia, no té res a veure amb el tema dels calendaris però sobretot als de 1 de batx. us pot semblar interessant:
coneixieu un anomenat:COMPLEJO DE EDIPO??
consisteix en una excessiva inclinació per la mare, que arriba a substituir en la ment del fill a la figura de la dona, amant o esposa. Tot i que Èdip segons la meva opinió no va patir aquest fet sino que va ser una víctima del destí no?

Bona nit! fins demà!

Ferran ha dit...

Gràcies Clara i Anna!
Les aportacions de tots enriqueixen la meva cultura!
Gràcies!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola a tothom!!
Primer de tot vull felicitar a la Clara per aquesta entrada tan interessant!
Després m’agradaria afegir a les informacions que ja heu dit que antigament cada poble llatí tenia el seu propi calendari lunar. Més tard es va crear l’antic calendari romà que anava de març a desembre, i no va ser fins al segle II aC quan s’hi van es va afegir a els dos primers mesos que actualment tenim, gener i febrer. Després d’aquests fet el calendari va quedar de la següent manera:
Ienuarius, Februarius, Martius, Aprilis, Maius, Iunius, Quintilis ( que més tard va ser substituit per Iulius), Sextilis ( que més tard va ser subtituit per Agustus), September( anomenat així ja que era el seté mes en l’antic calanedari), October ( el vuité mes), November ( el nové mes) i December ( el desé mes)
Vale!!!!

Clara ha dit...

Gràcies Jordi per haver-me publicat l'entrada, m'ha fet moltissima il·lusió! El que hi has afegit ha quedat molt bé! =). I gràcies a tots pels comentaris! M'alegro que us hagi agradat, i és que aprendre es fa divertit, d'aquesta manera, partcicipant tots! Bon video!

Que vagi molt bé i moltíssimes gràcies a tots un altre cop!

Unknown ha dit...

Ei anna! doncs si .. el complejo de edipo és així hi ha alguns casos escrits dels quals alguna sèrie ha fet algun càpitul, com els simpsons! hahahaha

ei clara doncs sí interessant aixó....saviau doncs que és deia els dimarts ? ni te cases ni te embarques, per què? com heu dit era el dia de mart , el déu de la guerra! i que el dimecres era el dia idoni per fer viatges? ja que era el dia destinat a mercuri o hermes el déu misatger, el que protegia als viatgers.

ei , una pregunta, el dilluns és el dia d'artemis oi? perquè ella personifica a la lluna , no?
igual que sunday ( diumenge) és el dia d'apol.lo oi? perquè ell personifica al sol , no?


SORT COMPANYS I COMPANYES!

Esther Soria ha dit...

Hola!!!

Felicitats Clara! l'entrada m'ha semblat super interessant, ens aporta molta informació a nivell dels romans ja que aquestes curiositats sobre la seva convivència, com vivien etc. les desconeixia.
Aprofitant, que l'entrada parla sobre les costums dels tomans, he buscat una mica d'informació sobre la seva vestimenta, espero que us agradi:
A Roma, l'ús de la túnica sobre la toga es va generalitzar, i van sorgir diversos tipus de túnica (camisa de poca amplada amb mànegues curtes i sostinguda per un cenyidor, estant cosit el tancament de l'espatlla):

La Laticlavae, menys ajustada i més llarga.
La vesta o distincta o talaris, fins als peus.
La Manicata, amb mànegues.
La Fimbriata, amb mànegues i ornaments o franges.
Les Picta i Palmata, segurament decorades amb vegetals.
La Dalmatica, apareguda amb l'Emperador Commode, que era ampla i fins a sota dels genolls i amb mànegues amples fins als canells.
La Paraganda, similar a l'anterior però sense mànegues.
La Llitera o Túnica dels Camils, amb mànegues llargues i folgades i falda pronunciat.
Les matrones romanes tapaven la seva túnica amb un vestit que les cobria completament denominat stola, i un vestit anomenat palla, però progressivament van adoptar el vestit grec. Les dones del poble vestien la túnica i a sobre un mantell o un vestit anomenat Supparum. El lli va suplantar a la llana. Les robes interiors es feien de cotó o de seda.

Vale!!

Maria ha dit...

Hola a tots!
Clara l'entrada m'ha semblat genial i molt interessant! et dono ànims perquè escriguis més!!!
Deixo una mica d'informació tot i que la majoria ja l'heu dit.
dilluns ve de dies Lunae (dia de la lluna), dimarts de dies Martis (dia de Mart), dimecres dies Mercuri (dia de Mercuri), dijous dies Iovis (dia de Júpiter), divendres dies Veneris (dia de Venus), dissabte dies Sabbatum, i diumenge dies Dominicu ( prové de la paraula llatina domus o domine, és el dia del senyor).
En el cas de la llengua anglesa, els noms dels dies de la setmana tenen algunes similituds en l'origen amb el llatí: el primer, segon i setè dies segueixen tenint el mateix origen: Sunday (dia del Sol), Monday ( dia de la lluna, moon en anglès) i Saturday (dia de Saturn).

Maria Canales

Clàudia ha dit...

Clara, és magnifica l'entrada, no ho dubtis que ens ha agradat! :)
Arribo una mica tard i els companys ja ho han recercat tot. Però de tota manera, he descobert coses que desconeixia com ara l'orígen de la paraula calendari o fins i tot d'on venia cada un dels noms dels dies de la setmana.
Gràcies a tots els que us animeu a fer que aquest blog vagi creixent dia a dia!

Clàudia

Jordi Sedeño ha dit...

Moltes felicitat Clara per la teva entrada, només et puc felicitar, perquè tots els altres meus companys ja han descobert tota l'informació. Gràcies a aquesta entrada he enrriquit el meu coneixement.

Ariadna ha dit...

M' ha agradat llegir la teva entrada Clara! M' ha servit per refrescar la memòria pel que fa els àpats, tinc una pregunta per això... el fet que es recolzessin en el braç esquerra es perquè era considerat un cosa negativa per dir- ho d' una manera? Ho dic perquè aquest tema ha sortit diverses vegades a classe (i que els esquerrans no es sentin molestos ni molt menys! Per sort, en coses com aquestes em canviat!). M' ha fet gràcia això de rentar- se les mans amb aigua perfumada i deurien menjar molt alhora de sopar perquè més d' un cop en pel·lícules romanes, més d' un surt diguem massa ven alimentat i si només menjaven això pel que fa l' esmorzar i el dinar... Veig que no complien la frase "Almuerzo de rey, comida de príncipe y cena de mendigo".

Veig com de mica en mica aquest blog va sent cada cop més nostre ja que cada vegada hi ha més entrades d' alumnes.


PD: El video està molt bé.





Αδευ!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

A veure qui vol seguir amb alguna entrada relacionada amb altres aspectes de la cultura romana.