12 de desembre del 2009

L´últim dia de Pompeia

Pompeia és d’aquells llocs que un no acaba d´imaginar-se del tot fins que té la sort de poder-la visitar i descobrir-la de prop, perquè per més que es llegeixi sobre ella cap text no es pot comparar amb ser allà i contemplar-la amb el Vesuvi al fons. Jo vaig tenir la fortuna de trepitjar-la l´estiu de 2008. Si alguna vegada teniu l´oportunitat d´anar-hi no us ho penseu dos cops!

Pompeia és una ciutat romana situada al sud d´Itàlia, concretament a la regió de la Campània, a l´ombra del volcà Vesuvi. És un dels indrets arqueològics més ben conservades del món romà perquè fa 2.000 anys va quedar totalment sepultada sota les cendres de la furiosa muntanya de foc. Malgrat ser terra de terratrèmols, sabem que aquest volcà portava molt de temps inactiu i que, per tant, ningú no creia que fos perillós per als habitants de Pompeia. De fet, els pompeians consideraven el Vesuvi un regal dels déus i, agraïts, veneraven i gaudien de la fecunditat de la seva terra. Però un calorós dia d´agost, el 24 de l´any 79, la boca del colossal ciclop va començar a treure fum i encara que alguns ho van advertir estranyats, gairebé tothom va continuar amb el plàcid ritme a la opulenta i comercial ciutat romana sense ser-ne conscients de la tragèdia que inexorablement s´apropava. Hores després, quan la pedra tosca va començar a ploure del cel, la població, sorpresa i alarmada, va intentar fugir de Pompeia, que s´havia convertit ja en una trampa mortal.
Des del mar, un famós general i home de ciència, Plini el Vell, que en aquells moments es trobava a Misè, una ciutat molt propera a Pompeia, va veure la columna de fum i va decidir anar-hi amb part de l´estol que comandava per poder observar de prop aquell extraordinari fenòmen i intentar ajudar un amic seu que li havia fet arribar un missatge d´auxili.
Però mentre ell observava la negra columna de fum i foc, a la ciutat les cases començaven a caure perquè no resistien el pes del material que el Vesuvi expulsava cada cop amb més violència. Molta gent va quedar atrapada a les seves cases, tothom intentava desesperadament salvar-se arribant a la platja i fins i tot alguns rics llibertaven els seus esclaus perquè aquests poguessin escapar.
Quan els vaixells van arribar a Pompeia el núvol de fum i gasos era tan dens que no permetia arribar al port. Per fer-ho possible, Plini va haver d´acostar-s´hi en petits vaixells des de la ciutat més propera.
Molts pompeians, també Plini a la platja, van morir a causa de la inhalació de gasos tòxics que deixaven els pulmons sense aire i el volcà va estar durant més d’ un mes desprenent lava, cendres, fum i pedra tosca. La vida a Pompeia s´havia extingit sobtada i dramàticament...
Us deixo amb dos videos: el primer és un petit fragment del documental Pompeia: l´últim dia (2003), produït per la BBC. El segon, un De vacances de TV3. Espero que us hagi agradat l´entrada i si algun dia hi aneu, recordeu-la.

P.S.: Afegeixo a l´entrada de l´Anna un interessantíssim article sobre Pompeia del periodista Jacinto Antón publicat pel diari EL PAÍS avui fa exactament 5 anys.

Anna Ruiz de la Fuente Núñez
1r Batxillerat

19 comentaris:

Anna Ruiz ha dit...

Què guay, ja està penjada! Espero que us agradi :)

Ariadna ha dit...

Ei,Anna et salvete omnes!

M' ha agradat molt el que has escrit està molt bé, de debó!
Ostres tu, quins records!Ho recordo com si fos ahir quan estavem veient el video "Pompeia: l' últim dia",on recordo que em va agradar molt, estava molt ben fet ja que et permetia posar-te en la pell d' aquella gent que anaven a morir dintre de poc sense saber-ho. També em va agradar molt la convinació de la ficció amb les imatges actuals, tant de Pompeia com dels esquelets i recordo que mentre veiem la pel·lícula el Jordi amb la seva habitual passió pel món clàssic (no t' ho prenguis malament Jordi, ho dic perquè no he vist gaires professors apassionats amb la seva assignatura) ens explicava que les inscripcions que es feien a les parets eren habituals i que solien fer referència als gladiadors i que també eren vistos com herois, com molt bé es reflexa en el petit fragment de la peli, quan les noies del carrer se'ls miren. El que no entenc és perquè les esclaves dormien amb els seus amos, i les seves dones que? Segur que vosaltres ja l' heu vist aquest curs, si es que no ho heu fet ja, i els de 4t també la veuràn quan arribin a 1r de batx. També m' ha agradat molt el video de TV3 aquest diria que no l' havia vist o sigui que gràcies per posar-lo. Tu també et vas cansar tant com la Rosa?



PD: Un cop hagi entregat el T.R m' hi passaré molt més perquè vull veure totes les entrades, això si, em portarà temps.





Αδευ!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Ariadna, com vols que em prengui malament les teves paraules, si gairebé em salten les llàgrimes? Hi ha millors paraules per a un professor o mestre que el fet de ser reconegut pel que tu dius? Moltíssimes gràcies, Ariadna. Avui ja tinc un motiu més (i molt important) per sentir-me feliç. A més, t´he de dir una cosa (i no t´ho prenguis malament tu tampoc): el teu comentari és extraordinari, molt ben escrit i motivador per a tots els teus companys que estan en el camí de les clàssiques. Si divendres, quan us vaig dir a classe que havieu d´entrar més sovint al bloc i desar els vostres comentaris, vaig aconseguir remoure consciències, benvingudes les meves paraules. Les teves ho demostren i em donen la raó.

Un cop més, FELICITER ARIADNA DISCIPULA ET PLURIMAS GRATIAS E TUO MAGISTRO GEORGIO ACCIPE!

Ariadna ha dit...

No sabia que hagués dit tant i que signifiques tant però igualment de res! M' alegro que no t' ho hagis pres malament!No tranquil que no m' ho prenc malament simplement m' ha sorprés perquè a part de que pensava que aquest era super cutre comparat amb el primer també crec que no és res de l' altre món. Però m' alegro de saber que tampoc està tan malament com pensava.



PD: l' article que has afegit ja me'l llegiré.





Αδευ!

Esther Soria ha dit...

Hola!!

Moltes felicitats Anna, m'ha semblat una entrada molt interessant per conèixer més coses sobre la història de Pompeia, ja que mai hagués imagina't que pogués ser tant catastròfic. Per últim dir que el video que acompanya l'entrada m'ha semblat extraordinari, hi ha moments que et fan posar la pell de gallina!

Felicitats de nou Anna!!

Vale!!

Júlia Vallespir ha dit...

Hola!!
Felicitats Anna!! La teva entrada és molt interessant, jo no he anat mai a Pompeia, però després de llegir això em venen moltissimes ganes de fer-ho!!! Podria ser una parada en el nostre hipotètic viatge per Grècia no?? jajaja Per cert el video genial, tal com ja han comentat et deixa la pell de gallina en alguns moments!!!

Unknown ha dit...

Hola nois! Anna només puc dir: BRAVISIMA!! ( és com dir : Que ho has fet molt bé!, per ser una mica original! :D)
És una entrada molt bona, segons la meva opinió. Jo no coneixia molt sobre Pompeia i ara em crida molt l'atenció per això, gràcies! I també m'agradaria dir que sóc de les del grup de l'Ariadna hi ha pocs professors que et transmetin la seva felicitat i veure que realment fan una cosa que els fa sentir bé amb ells mateixos quan fan les seves classes també és d'agrair per que et motiva cada dia.

Molt bé! Estem fets tots un "articleros" :D ahaha

Sergi Roman ha dit...

Bones !!

Felicitats tant pel video com per l'escrit anna. Impacta una mica la situació que es mostra en el visual. La gent fent la seva vida,i sense esperar-se, és clar, que els hi està a punt d'ocórrer una crueltat com aquella. Bé, dóna una mica d'enveja el saber que tu has estat en aquest indret, dónen ganes per fer-hi una visita turística... M'ha agradat!

Adéu.

Unknown ha dit...

Gràcies Anna per aquesta entrada, pompeia sempre al escoltar-la em fa sentir quelcom nostalgic... Que pensaven aquells romans? la gran confiança que tenien tots ens la seva estimada pompeia una confiança cega que elsva dur a la mort....

Laura Guillén ha dit...

El video està molt bé, m'haagradat molt, però pobra getn que li va tocar viure aquesta tràgica història. Bueno, no parlem molt, ja que ves a saber què ens toca viure a nosaltres.
Bon Nadal a tothom!

Clara ha dit...

Moltes Felicitats! L'entrada és interessantíssima! De Pompeia sabia el que el Jordi havia dit a classe, no gaire més, però ara el tema m'interessa molt més (sobretot per la part arqueològica ^^) Realment no sé com va passar tot tant de cop, devia ser horrorós...
I si hi dediquèssim una classe a parlar-ne? ^^

M'ha encantat, de debò!


Clara

El vaixell d'Odisseu ha dit...

I tant que hi dedicarem una classe, Clara. I veurem el video de la BBC que és espectacular i molt didàctic.

Sanja ha dit...

Anna, la entrada genial :D
Es molt curiós i interesant saber-ne sobre aquesta ciutat. De petita tenia un conté que explicava mes o menys la història.
Només en veure imatges del paisatge i dels monuments arqueològics entren ganes d'anar. Quina sort haver estat allà! :)

Unknown ha dit...

Moltes de les classes d'humanitats et remouen coses i sentiments però recordo especialment la classe que vem dedica l'any passat a estudiar Pompeia. És una història que las d'escoltar dues vegades com a miním; una primera per deixar anar la teva imaginació i intentarte posar en la pell d'aquella gent, una segona vegada las d'escoltar per fer-te una idea que va ser real, no va ser un conte mític, aquella gent va viure una desgràcia però gràcies als déus hem pogut conèixer una magnifica civilització sepultada. I vull anar, i creurem del tot que el que tinc davant dels meus ulls té tants i tants anys.
Una entrada molt interessant.
Felicitats.

Laia G. ha dit...

Personalment, aquest video em va impactar molt. Vaig poder veure com la gent es va tenir que concienciar amb una durada molt petita de temps, de que les seves vides s'acabaven i com passat el temps hem pogut trobar les restes que han servit per poder estudiar la vida d'aquesta civilització.
Si algun dia tinc la possibilitat m'agradaria conèixer aquesta ciutat.
Moltes gràcies Jordi per passar-nos aquests videos ja que són una gran font de coneixement.

Jordi Sedeño ha dit...

moltes felicitats Anna!

sincerament no coneixia tanta història de Pompeia, i gràcies a la teva entrada ara ser que va passar exactament. veient els videos, m'han entrat més ganes de visitar Pompeia, haveu-re si anem!.

oriol ha dit...

Hola!

Felicitats per l'entrada, està molt ben escrita i trobo que el video es encertat. Ben fet!

Yasmin ha dit...

Hola!

Felicitats per l'entrada, havia sentit parlar de la història de Pompeia però he après moltes coses més.
El video m'ha agradat molt i amb els paisatges que he vist m'han entrat ganes de visitar Pompeia! :)

Valete!

Yasmin ha dit...

Hola!!

El video de Pompeia que vam veure l'altre dia a classe els de 1r em va agradar molt, cada escena era emocionant. Em va sorprendre molt l'escena final, quan van sortir els cadàvers amb els ossos calcinats i van jugar amb l'abans i el després de les persones i de les escenes felices on apareixien.

Veritablement, una història molt impactant, el fet de veure com la gent sabia que la seva vida acabaria en poc temps, només de pensar-ho m'agafen esgarrifances. Si algun cop tinc oportunitat d'anar a visitar les restes de Pompeia no m'ho pensaria dos cops!

Valete!