13 de desembre de 2009

El vaixell, amb la Marató



"Conta la llegenda que Fidípides, un soldat atenès, fou manat per Milcíades a recórrer els 42 quilòmetres que separaven Marató d'Atenes per anunciar la victòria grega sobre els perses. Després d'anunciar-la amb la frase "Alegreu-vos, atenesos, hem vençut!", s'enfonsà per l'esforç i morí, donant així la base a la marató moderna."

"Avui celebrem una nova Marató de TV3, un projecte solidari impulsat per Televisió de Catalunya i la Fundació La Marató de TV3 i enfocat a obtenir recursos econòmics per a la investigació científica de malalties que, ara per ara, no tenen curació definitiva.
Però La Marató de TV3 va més enllà de l'obtenció de fons. Té una important tasca de sensibilització de la població catalana respecte a les malalties a les quals es dedica i a la necessitat de potenciar la recerca científica per prevenir-les i/o curar-les. Per a La Marató és tan important la recaptació de diners com la divulgació científica, la conscienciació i l'educació de la societat en la cultura científica." (web TV3.cat)

Hem començat aquesta entrada (i dic "hem" perquè parlo en nom de tots els tripulants) fent referència a l´immens esforç d´un sol home. Recórrer 42 quilòmetres per anunciar una victòria en un temps admirable només ho fa possible la fe i la responsabilitat de sentir-se part d´una societat orgullosa del què és capaç de fer. La mort d´un corredor solitari ens ha de servir d´exemple de com podem transformar el futur. Fidípides és ja un símbol de coratje i de solidaritat compartida. Quan a l´àgora d´Atenes els polítics i conciutadans van sentir les seves paraules, escoltaven també els crits d´alegria i els silencis de tants soldats que havien vençut al camp de batalla en defensa d´un interès comú. Nosaltres, amb el nostre exemple particular i anònim, podem també prendre consciència del meravellós èxit que suposa sempre aplegar esforços per aconseguir un objectiu compartit. Fem-ho possible.
I ja que parlem de Marató, m´agradaria que busquéssiu informació sobre el context històric d´aquesta èpica batalla i esbrineu per què va ser tan important per a la història de Grècia. A veure si us ajuda aquest video que il·lustra molt bé la trascendència que va tenir.

16 comentaris:

Alba Noguera ha dit...

La batalla de Marató va ser un enfrontament armat que va definir el final de la Primera Guerra Mèdica. Va tenir lloc l'any 490 a. C., en els camps de la ciutat de Marató, a pocs quilòmetres d'Atenes. El conflicte va enfrontar d'una banda al rei persa Darío I, que desitjava envair i conquistar Atenes (per la seva participació en la revolta jònica) i d'altra banda, als atenesos i els seus aliats.
La victòria va dotar als grecs d'un gran optimisme amb el qual van resistir tres segles d’atacs perses. Atenes es va convertir en una de les grans potències de Grècia i va merèixer el respecte de la resta de polis. Aquests anys es caracteritzen pel progrés de la cultura i del pensament atenès, que amb el temps es convertiria en la base del desenvolupament del món occident.
Pel que fa al video que has afegit el recordo perfectament de l'any passat, el vam veure a classe i penso que està força bé. És molt clar i m'agrada perquè d'alguna manera et fa "participar" en l'acció amb les diferents opcions que t'ofereix. Espero que també el vegin els altres cursos!

VALE!

Xenia ha dit...

Poca cosa a afegir al comentari de l'Alba.
Jo també recordo haver vist aquest video a classe i crec que pot ajudar-nos bastant a entendre la història perquè és bastant entenedor.
Com a consequències de la batalla tindriem que la derrota a mans dels perses ,a mans dels grecs, que no havien estat derrotats en terra durant moltes dècades, va causar grans problemes per aquests. Veient que els perses no eren invencibles, molts pobles subjectes al seu govern es van revoltar després de la derrota a la batalla de Marató, i l'ordre no va ser restablert fins anys desprès.

Fins aviat!

Adrià ha dit...

Veien que l'informació posada és molt completa he decidit afegir unes petites curiositats que he trobat en el llibre "La retirada de Jenofonte" de Robin Waterfield.
Una llegenda grega diu que els soldats pereses morts retornen cada nit al camp de batalla.
Una altre curiositat és que el filosof anglés John Stuart Mill va dir que la història anglesa havia estat afectada de manera més radical per la batalla de Marató que per la de Hastings(batalla desiciva que va enfrontar a sajons i normands. Va acabar amb victòria normanda i va canviar la dinastia anglesa).

VALE!!

Clara ha dit...

Això que una cosa com la Marató segueixi vigent avui en dia ens diu molt del mèrit de Fidípies. Sense anar més lluny, el diumenge els monitors vam organitzar activitats al pati de l'escola per recaptar diners per a la Marató i en vam conseguir un bon grapat!
El sentiment d'unió i orgull després d'haver-ho conseguit encara acentuen més l'èxit, com segurament li va passar a Fidípides, que es devia morir tranquil!! Jajaja!!

Valete!!

Clara

Júlia Vallespir ha dit...

Hola!!
M'ha semblat sorprenent l'origen dels Maratons. Una història emocionant que ens transmet la seva força a nosaltres avui en dia també!! Com molt bé a dit la Clara, com un exemple en tenim la gran participació de gent a la Marató de l'escola i la il.lusió amb que els monitors ens hi vam dedicar i la recompença que vam optenir, no necessariament material, sinò concenciar a la gent per ajudar als qui ho necessiten!!

anna-rn ha dit...

Realment és una història molt sorprenent i que demostra la força de voluntat que es pot arribar a tenir!

Anna Ruíz de la Fuente Núñez

anna ha dit...

HOla nois! no sabia res de tot això! Estic totalment d'acord amb vosaltres noies, jo personalment penso que és molt millor el sentiment d'haver fet bé alguna cosa i sentirte bé amb tu pel fet d'haver ajudat als altres o, simplement treure un somriure a algú és molt millor que obtenir una resposta material... no creieu?

Per cert! aprofito per dir que jo estic molt orgullosa de la feina que hem fet tots els catalans amb la marató i aquest any amb l'ajuda de la comunitat catalana de França, que per primer cop ha contribuït!

Anna!

Sergi Roman ha dit...

Interessant, molt interessant, hem sembla molt curiós el transcòrrer 42 kilòmetres corrent per anunciar la vençuda. És per donar-li molt de mèrit! També demostra molta astucia el fet de la estrategia dels grecs vers els perses, ja que aquests últims posseien moltes més línies de font i, tot i així, no van poder emportat-se la victòria de la batalla. Sorprenent.

Sergi.

Jordi Sedeño ha dit...

hola!

Molt interessant i sorprenent,i veure que encara es fa en aquestes èpoques és impressionant. Em va semblar molt bé la participació de l'escola a la Marató, i estic molt content de la recollida de diners que vam aconseguir.

Carlotah. ha dit...

La Marató va ser molt impactant...vaig estar seguint-la durant una estona.
En aquests moments és quan et dones compte de la vida que tens,de la qual no et pots queixar.
Hem de ser molt més agraïts i hauríem d'estar molt orgullosos de la vida que ens ha tocat,perquè hi ha gent que no ho pot ser .

La col.laboració és molt i molt important!

Hem de seguir així.

Judith ha dit...

Després de totes les classes de Grec i també de llatí, d'informar-te i d'escoltar un arribar a la conclusió que Grècia var ser un GRAN imperi en tots els sentits, des d'un punt de vista bèl.lic, cultural, humà, etc
I aquestes guerres Mediques no només ens deixen grans herois o persones dignes d'admirar com fidípides també hem de recordar els grans i valents espartans!

Nuria ha dit...

HOLAA A TOOTTSSS :D
Doncs a mí el projecte de la marató em sembla interessant,sobretot per aquelles persones malaltes que no tenen cura i que a la vegada les ajuden per prevernir-les o potser en alguns casos curar-les.Utilitzar també la recapatació de diners . Felicitacions a tots i totes que háguiu participat,un molt bon treball heu aconseguit i fet.

vaaaaaleeeeeeee ! :D

Sergi Caralt ha dit...

Jo vaig participa en diversos actes de la marató i la veritat que no tenia ni idea que tingeus aquests origens històrics. La veritat és un projecte que tothom tindria que aportar el seu granet de sorra i podriem aconseguir moltes cosees!!

valeee :)

Sanja ha dit...

Sí, sí...té molt de mèrit recórrer els 42 quilòmetres.
Realment sempre es parla de la Marató, però mai ens fixem en els orígens.
Crec que el que fa aquesta fundació és impresionant, recerca per tots aquells que tenen una esperança en que la seva malaltia!

adéeu!

nury ha dit...

SALVETE!!

La veritat wes que té molt mèrit recòrrer 42 km per fer arrivar una noticia d'un lloc a un altre.

A mi em sembla una gran feina tot el que fa la fundació per la marató per poder ajudar a totes aquelles persones que tenen una malaltia i es dificil de curar o el no es poden pagar el tractament per la senzilla raó de que és molt car.

Mai ens posem a pensar d'on pot venir la paraula Marató i seria bo que de tant en tant la gent es preguntés d'on venen les paraules, perquè moltes vegades les paraules ens diuen moltes coses.


valeeeeee!!


nuria

carlota ha dit...

Salvete omnes!
La veritat és que vaig veure un tros de la marato, i va ser bastant impactant. Perque quan nosaltres ens queixem per coses petitas, i ells no poden ser del tot feliços. Però tot i aixi me n'alegro dels molts diners que es guanyen cada any. I espero que l'any que be es recaudin molts mes diners.


VALE!