8 novembre de 2009

Un gos com nosaltres


Acaba de publicar-se un nou títol de l´editorial barcelonina Témenos edicions (col·lecció Argumenta). Es tracta de Un gos com nosaltres i el seu autor és el poeta i polític portuguès Manuel Alegre (Águeda, 1936). No me´n puc estar de comentar-vos-ho per diversos motius ben personals. El primer és que tinc la sort de ser-ne el co-editor juntament amb el meu amic i company d´escola Carles Cervelló. El segon és que la traductora d´aquest preciós text -traduït per primera vegada al català!- és l´Anna Cortils, amb qui vaig tenir la sort de compartir moltes hores de classe quan era alumna meva de llatí i de grec ara ja fa uns quants anyets (tempus fugit, Anna!). I el tercer motiu és la referència clàssica que evoca el gos protagonista d´aquesta història, un épagneul breton anomenat Kurika: ni més ni menys que la d´Argos, l´estimadíssim quisso d´Ulisses. El primer cop que vaig llegir la traducció de l´Anna, l´ombra d´Argos se´m va fer present de seguida. La felicitat del retrobament efímer amb el seu amo i una fidelitat que moltes persones no estan disposades a testimoniar culminen un dels passatges més tendres, emotius i memorables de l´Odissea homèrica. Argos-Kurika són un símbol: el de la llibertat i la lleialtat que es fonen en una sola presència. Hi ha un quart motiu perquè aquest llibre sigui especial per a mi: el gos que apareix a la portada es deia Ulker. Era també un éspagneul breton i jo vaig ser un dels seus companys de viatge quan tenia la vostra mateixa edat. Us deixo amb tres fragments: els dos primers són de Un gos com nosaltres. El tercer, els versos de l´Odissea traduïts pel mestre Carles Riba on s´explica el reconeixement entre Ulisses i el nostre estimat (i fidel) Argos.
Bona lectura!

De Un gos com nosaltres

(“Sé que corres per aquí, sento els teus passos algunes nits, quan m'oblido i tanco les portes comences a gratar a poc a poc, de vegades rondines, puc fins i tot jurar que t'he sentit udolar, a casa diuen que és el vent, jo sé que ets tu, els gossos també tornen. Sé molt bé que corres per aquí”.)

-Cap on anirà en Kurika quan es mori, va preguntar-me un dia la filla, després d´un dels atacs del gos.
-Cap on anem tots.
-Però cap on?
-Potser en Kurika ho sap. Jo no.

De l´Odissea

Mentre s´anaven els dos parlant així l´un a l´altre,
un gos que jeia aixecà la testa i les dues orelles,
Argos, que Ulisses mateix, el de cor pacient, acabava
de criar, sense haver-se´n gaudit, quan partí cap a Troia
la sagrada. I abans els joves solien endur-se´l
a les cabres ferestes i a córrer la llebre o el cèrvol ;
i ara jeia allí, negligit, en l´absència de l´amo,
sobre un gran munt de fems que a l´indret del portal li tiraven
de les mules i els bous, esperant que els homes d´Ulisses
els anessin duent al clos gran per l´adob de la terra :
allí s´estava ajaçat el gos Argos, tot ple de paparres.
Va reconèixer Ulisses en l´home aquell que venia,
i, bellugant la cua, acalà totes dues orelles :
ja no tingué la força per córrer cap al seu amo.
I ell, que ho veié, girà els ulls i va eixugar-se una llàgrima,
fàcilment amagant-la d´Eumeos ; i cuità a preguntar-li :
-És ben estrany, Eumeos, aquest gos enmig de la femta !
fa bonic, com a raça ; però no es veu gaire si era
molt corredor també, per damunt d´aquesta bellesa,
o si només era això, com els gossos taulers de les cases
de senyor, que els mantenen lluents només per la mostra.
I llavors, responent, Eumeos porquer, li digueres :
-Sí, és el gos de l´heroi que ha mort tan lluny de nosaltres !
Si el veiessis com era d´aspecte i de fets, quan Ulisses,
en partir cap a Troia, ens el va deixâ, et quedaries
esbalaït de la seva llestesa i la seva bravura.
Fera que ell aixequés, als recers de la selva pregona
ja no podia fugir, car ell l´encertava pel rastre.
I ara té tots els mals : el seu amo lluny de la pàtria
s´ha perdut i les dones, deixades, no en tenen cap cura.
Sí, perquè els servidors, quan ja no comanden els amos,
ja no volen fer més les feines que són de justícia ;
car la meitat del valor que té un home, Zeus que al lluny mira
la hi pren, quan s´abat sobre ell el dia de l´esclavatge.
Tal havent dit, entrà en el casal de bon habitar-hi
i anà de dret a la sala, amb l´aplec dels galants senyorívols.
I Argos, l´aferrà una parca de mort tenebrosa,
tot seguit d´haver vist Ulisses al cap de vint anys.

Homer, Odissea, XVII, 290-328
(Traducció de Carles Riba)

12 comentaris:

Judith ha dit...

els textos són molt macos, però el més emotiu és text de l'odissea ! La fidelitat i l'amor del gos cap a Ulisses i la manera com ho explica...
Un bon text.


Juudith.

Júlia Vallespir ha dit...

Opino el mateix que la Judith! La lleialtat del gos cap al seu amo és sorprenent! M'ha agradat molt!

anna ha dit...

HOla! EI molt bona feina! que bé! :D
La veritat teniu raó noies la lleialat d'un gos cap al seu amo és increïble i l'amor que pot tenir una persona cap a un animal també és sorprenent ,jo tenia un gos i va morir fa uns mesos i la veritat sembla mentida que un animal pugui crear una atmosfera tan trista quan no hi és!

Un text SENSACIOANL!
Anna!

oriol ha dit...

Hola!!

Estic d'acord mb elles, el gos si no és el que més, és un dels més fidels, mai t'abandona i sempre et segueix allà on vagis.

Per cert estan molt be els dos textos, personalment m'ha agradat més el de l'Odisseea, crec ques és mes bonic i emotiu.

Oriol T.

Montse ha dit...

Des de clàssics a la romana us donem la benvinguda a la xarxa virtual de clàssics!! veureu que compartir aquest món és del tot gratificant.
Jordi, t'encoratjo a continuar aquesta feina que estàs fent amb els teus alumnes.

Felicitats i ens trobarem per la xarxa. Sou sempre benvinguts al nostre blog!!

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Moltíssimes gràcies, Montse. Ja veus, després de tants anys i finalment ens hem retrobat per aquest mar obert de la xarxa. Esperem compartir en el futur experiències que ens ajudin a formar una família encara, si cal, més unida.
Una abraçada. També vosaltres sereu sempre benvinguts al nostre bloc

Tià ha dit...

Benvolguts, estau fent un gran bloc. Jordi, gran referència aquesta a Argos, ja m'hauria agradat recordar-la a la presentació (jajajajaja). Crec que aquesta feina que feis és sensacional. El món clàssic pot ser una bona clau de tot. Tres exemples per pensar-hi: 1)On neix la pirateria? Doncs no ho sé, però els pirates apareixen a partir del vers 39 del cant 9 de l'Odissea. 2)Quin és el llibre que està promocionant edicions 62 a les totes aquests dies? Doncs ni més ni manco que l'Anàbasi de Xenofont. 3) Quina és la clau per resoldre els crims al darrer llibre de la Donna Leon? Doncs ni més ni menys que els Fasts d'Ovidi.

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Gràcies, Tià, per les teves encoratjadores paraules. És cert que el món clàssic pot ser una clau mestra per obrir moltes portes. Sensacionals les tres referències clàssiques que ens expliques. Les investigarem, oi que sí, nois?
Una abraçada

esther ha dit...

Hola!!

Personalment aquests textos m'han agradat molt, potser una mica més el de l'Odissea.
També opino el mateix que els meus companys, és sorprenent la fidelitat dels gossos en general i com ho demostra aquest en particular.

Vale!!

anna-rn ha dit...

Hola!
crec que no hi ha res més a dir respecte el que la resta de companys opinen: que auqests textos estàn molt bé i per cert m'ha agradat treballar a grec la Odissea (Jordi, has fet una molt bona exposició!)

Anna Ruíz de la Fuente Núñez

El vaixell d'Odisseu ha dit...

Jo també agraeixo a en Jordi l´entrada i l´exposició d´avui. Haureu d´anar passant tots per explicar-nos les informacions, apunts i recerques que feu durant el curs.
Valete!

Jordi Sedeño ha dit...

hola!

m'ha agradat molt el text, estic d'acord amb els meus companys sobre que el gos és el més fidel de tots, que mai et deixa abandonat.